dijous, 10 de març del 2011

Cultius autòctons

Foto nacional

Un parell de fineses o estònies en el tren. O vés a saber quina llengua parlaven. La cosa és que no hi havia manera d'agarrar res al vol, ni tan sols la identificació idiomàtica, i això sempre resault sorprenent. Un xicon negre bota una tanca en l'estació. Té aspecte de cantant de rap i parla en valencià. No sé si té notícia de l'abarinto de l'Olleria, però segur que deu sospitar que l'aragonés hi té molt a vore abans d'anar a buscar a cals mossàrabs més o menys descolorits. Tampoc no acabe d'agarrar-ho ni al vol.

Hi ha dies que les llistes de correu barrejades amb entrebancs parlamentaris produïxen efectes òptics poc agraïts: els consumidors valencians amb llei però sense drets en valencià. Ens hem de consumir, doncs. Acabe sentint per la tele que la nova directora del jardi botànic de València no parla en valencià. Deu ser un requisit, el no saber. En altres països les llengües tenen també un valor ecològic que s'aprofita i es conrea. El botànic es veu que no convida a cultivar eixes plantes.

2 comentaris:

  1. Potser abarinto no siga res més que la pronuncia deformada del castellà laberinto . La llastima és que no recorde l'obreta de teatre vernacle on la vaig llegir . El tros era un recitat de versos castellans pronunciats de manera il·letrada :
    ¡ Que confusion ! ¡Que abarinto ! etc..

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per la pista, que mirarem de seguir. En tinc una altra, fornida per un company de la llista Migjorn, que indica que la cosa pot tindre relació amb l'aragonés (o el castellà) abariento o avariento que diuen al Matarranya.

    ResponElimina