dijous, 10 de març de 2011

Cultius autòctons

Foto nacional

Un parell de fineses o estònies en el tren. O vés a saber quina llengua parlaven. La cosa és que no hi havia manera d'agarrar res al vol, ni tan sols la identificació idiomàtica, i això sempre resault sorprenent. Un xicon negre bota una tanca en l'estació. Té aspecte de cantant de rap i parla en valencià. No sé si té notícia de l'abarinto de l'Olleria, però segur que deu sospitar que l'aragonés hi té molt a vore abans d'anar a buscar a cals mossàrabs més o menys descolorits. Tampoc no acabe d'agarrar-ho ni al vol.

Hi ha dies que les llistes de correu barrejades amb entrebancs parlamentaris produïxen efectes òptics poc agraïts: els consumidors valencians amb llei però sense drets en valencià. Ens hem de consumir, doncs. Acabe sentint per la tele que la nova directora del jardi botànic de València no parla en valencià. Deu ser un requisit, el no saber. En altres països les llengües tenen també un valor ecològic que s'aprofita i es conrea. El botànic es veu que no convida a cultivar eixes plantes.
Publica un comentari a l'entrada