dimarts, 1 de març de 2011

Brases ideològiques

Encenalls lingüístics

Si fins i tot el diari El País («Golpe al pacto social de la lengua», 27.02.2011) ho ha vist, deu ser que la proposta de desmantellament del sistema públic que ha permés fins ara un precaris coneixements i disponibilitat lingüístics està en perill, i l'adalil que durà avant eixe projecte és el conseller Font de Mora Turón, activitat per a la qual deu estar dotat pel fet de ser professor de patologia i de medicina legal i toxicologia. La llengua per a ell és, per tant, un òrgan humà molt conegut, sobretot en els sentits més macabres.

Amb tot, encara que pugam tindre ja la llengua blava i els llavis unflats, estem ací i continuen produint obres de referència, per si de cas altres motius —no este, és clar— desallotgen la cova del tresor públic valencià, per molt buida que estiga. Hem d'agrair a Escola Valenciana i la Unitat per l'Educació Multilingüe el document «Un model d'educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià», que pot ser una referència per a no perdre el temps en indecències, tal com ha resumit molt encertadament Francesc Esteve en un article ben «indignant»:


Un president que és capaç de fer lleis només per perseguir un cas concret —per abatre els qui considera els seus enemics— i que no entén que governar en una democràcia implica unes regles generals, vàlides per a tothom i no venjances teledirigides, és que encara està instaŀlat en el franquisme de les multes per activitats subversives i per injúries a la pàtria.


No crec que estiga ell a soles instaŀlat en eixe punt ideològic, sinó que és simplement el lloc on somiaven arribar ells i uns quants més en altres èpoques i que, si és no és, han aconseguit recrear a partir del bastiment democràtic que havia costat tants anys de crear i que els ha resultat tan fàcil de «reconduir». Diria que tot començà, per por o per pena, amb Joan Lerma i Amadeu Fabregat. I fins ara.
Publica un comentari a l'entrada