divendres, 25 de febrer de 2011

Xarrar en xarxa

Comunicació cortesana sense xarxa

A pesar de l'edat, es veu que estic bastant més enxarxat que la mitjana dels meus coetanis saludats i coneguts, a pesar que no use gens ni el Facebook ni el Twitter. El cas és que he descobert que bastant del que perds amb la comunicació escrita ho recuperes amb la fidelitat i la constatació del que has escrit en els missatges de les llistes, directament pel correu electrònic o en els blocs.

Per exemple, no sabria reproduir la discussió sindical i personalitzada que vaig tindre ahir en persona, massa físicament i tot. Me s'esborra l'ordre i el contingut i em quede amb les sensacions, el to, les idees generals, etc. En canvi, tinc unes quantes «converses» arxivades per escrit que m'han permés tant observar el comportament comunicatiu humà com aprendre estratègies de resposta i de conversa.

Pot semblar fred, però tinc la sensació que no ho és gens, i fins i tot que a voltes hi posem massa passió. Jo almenys intente retardar les respostes, esmenar-les, adobar-les, tant per millorar el contingut com per encertar el to. Les converses de cada dia ja estan bé, són simples i directes. I ja fa anys que he deixat de fer tertúlia en un banc del passeig o en qualsevol cantonada durant hores i més hores. Això era una altra comunicació, i no sé si fins i tot una altra llengua.