dimarts, 22 de febrer de 2011

Sentir en valencià

En podríem dur uns quants ací

Una de les novetats i dels avantatges que mos hagen tallat la tv3 a través de la tdt —la continuem vegent a través d'Internet—, és que l'atemptat a les llibertats ciutadanes mos obliga a fer concentracions i reunions que fins ara teníem una mica de gossera de fer.

En la d'ahir, per exemple, a més de topar amb companys de faena indignats, també vam trobar amb amistats que feia temps que no véiem. I hem fet un poc de teràpia lectora. Sí, no fan tants anys jo encara llegia uns quants llibres per any. En canvi, ara, no sé si per la faena o per les distraccions diverses, no hi ha mans, tal com he dit ja alguna vegada, és un èxit acabar el diari nostre de cada dia. Doncs, resulta que no estic sol en eixe cas, vaig topar amb una companya que es va alegrar molt de saber —mentres renegàvem bona cosa enmig de la plaça de la Mare de Déu de València— que eixe petit calvari seu no era únic i excepcional.

I hui de vesprada, un llarg passeig que m'ha confirmat que els que diuen que en Valencia no senten parlar en valencià és que o bé parlen en castellà ells mateixos, o bé no paren l'orella, perquè m'he topat amb un roglet d'un xica en la trentena i tres homes majors i resulta que parlaven en valencià almenys la xica i un dels avis. Això, passant de casualitat pel carrer de Ramiro de Maeztu de València.

Per tant, el valencià, a més del de retolet, està ben construït i en ús per a tots els qui se'n vullguen servir. El que està pitjor, però, són els drets lingüístics dels ciutadans valencians, que van pel camí de la degradació i la vulneració permanent, persistent i sistemàtica a càrrec del govern valencià. Cap novetat, doncs, en este sentit.