dijous, 10 de febrer de 2011

Ocasions de dir

Escòria i pedra

Els collistaires estan treballant ara la manera de discutir si els terrossos de gel no haurien de ser simplement glaçons, o al revés. És clar, immediatament apareix la por a la variació i la dispersió, com si això fóra conseqüència de la variació lèxica. La qüestió és la de sempre: la variació i la dispersió del lèxic tenen a vore amb la constitució i el funcionament de les societats. En canvi, mirar de restringir el lèxic que s'escampa dialectalment no cohesiona o millora les societats.

Una cosa semblant podríem dir que m'ha passat quan un company de faena ha pretés restringir-me el meu dret a assenyalar-li la curiositat que m'ha provocat comprovar la distància que hi havia entre el que dia que pensava i proclamava de paraula sobre l'ús i coneiximent del valencià i, per contra, el que havia fet enviant-mos un escrit reivindicatiu laboral en castellà. No li he dit el que pensava, sinó la curiositat que m'havia provocat la seua «bella prosa espanyola»... Doncs, m'ha dit que «els diners i els collons són per a les ocasions», frase que no he sabut interpretar, però tenint en compte que la següent era que «les burles te les poses...», doncs, me s'ha fet la llum.

I aixina passem per este món, dient i predicant el contrari del que fem quan les ocasions són els diners, que, tal com dia aquell, de tort fan veritat. I després diuen.