dijous, 3 de febrer de 2011

Els ulls

Mirant-ho amb bons ulls

Un veí del carrer de Palomino de València té sempre una faena a males, és a dir, que sempre està mandroixant trastets i aparells diversos mentres escolta sovint alguna música d'altres èpoques més espanyoles que l'actual (¡encara!), un temps que enyora, ell creu que pel general del nord que manava, tot i que deu ser simplement per la joventut que va passar de llarg ja fa temps. Supose que acabaré també igual, fent manoles, que diu ma mare, i sense traure trellat.

Dic això perquè, com ja he dit alguna volta, últimament no arribe ni a acabar de llegir el diari. Deu ser que no sé triar i encara lligc massa de tot: Tunísia, Egipte, Angela Merkel, les pensions, el cas del «nostre» Fabra, el pagament retroactiu de la dependència, les fabulacions econòmiques dels «nostres» Camps (Francisco i Gerardo) i fins i tot els esports o la secció de tecnologia. Ah, i alguna necrològica interessant. El dia no dóna per a més. O són els meus ulls que no acaben el dia amb la mirada serena.

A més, com que no hi han transcripcions (per fi, un poc de «relax»), entre unes coses i altres, el temps davant de la pantalla encara requerix més concentració, ja que la faena lexicogràfica és molt més interessant i entretinguda. Hui he topat amb Al-A'yun, entrada de la gec, forma que sembla contradir el diccionari bilingüe castellà - català de la mateixa editorial, que dóna Aaiun en català. En àrab és العيون i la transcripció que jo faria és Al-Ayun. Vorem què diuen.

Per cert, això, el mot àrab crec que tant són fonts, déus, com ulls. I d'això em queixe davant el fons blanc de la interfície d'edició de Blogger. ¡Quina mania d'emblanquinar les pantalles!