dissabte, 5 de febrer de 2011

Els anys filen

Creu-t'ho

El bloc El Llibreter fa sis anys que està en la xarxa. Este bloc també hi arribarà d'ací a pocs mesos. Això de mirar el temps que passa no té massa mèrit, però poder-ho vore deu ser una de les poques alegries neutres que tenim. La resta de valoracions que fem tenen sempre dos cares.

Em passe els matins transcrivint i corregint intervencions parlamentàries més o menys dessubstanciades i, és clar, no pots dir que hages llegir res de molt de trellat. De vesprada, tens el diari pendent i, bé, no sé per què, me se fa enclicopèdic. Supose que dec haver perdut velocitat de lectura o capacitat de tria, perquè acabe llegint els articles sobre «lliçons de vol amb els reis de l'aire» o «com aconseguir que la literatura traduïda triomfe als eua». Passen les hores, es fa fosc, i la llum artificial es veu que tendix a adormir-me. Els llibres em miren des de les lleixes polsoses.

I si el món de la lletra física, de tinta, ja era inabastable, a més de la faena que m'he imposat de fer un apunt diari en este bloc, tinc en la xarxa tota la lletra del món passat i present, perquè no paren d'escanejar tot el que troben per a replicar la realitat, una realitat impossible. ¿Quantes vides haurem de viure finalment? Estem a punt a punt de viure'n dos, una per a fer i l'altre per a enterar-mos de què hem fet, i no veig que arribem a complir amb suficiència.

En fi, que amb una vida a mitges haurem de fer el fet. Picant lletretes i omplint l'espai blanc (verd o gris, en el cas de les meues pantalles d'ordinador), jugant a futbet (empatant ahir amb els primers: una gesta nostra que els va fotre), escoltant els infinits Bo Kaspers Orkester (ara mateix: «Vi kommer aldrig att dö», ni fet a posta: 'No morirem mai'). I alguna cosa més, que sempre hi han rutines i imprevistos. I l'aranya de la xarxa no para de filar.
Publica un comentari a l'entrada