dissabte, 19 de febrer de 2011

El català sense fronteres

Finestra valenciana

És simplement una petita passa més en un camí que no pensàvem que transitara un president eixit d'unes eleccions democràtiques —i ja hem vist que això no és garantia que siga precisament un gran demòcrata—, per molt autonòmic i nacionalista que fóra —nacionalista espanyol, és clar—, però fa temps que sabem que era la possibilitat més factible.

Tal com recomanava algú, he escrit i cremat les paraules indignades i rabioses que m'havia provocat la tallada de les emissions de la tv3. Al cap i a la fi, amb eixe petit exercici podem guarir la dependència ridícula d'eixes emissions televisives, que són una font, però no són tot el cabal possible. A més, tenim Internet a l'abast i la llibertat informativa en un clic: www.tv3.cat. Francisco Camps no pot tallar l'espai comunicatiu, però els seus intents sí que tallen la tela de les seues vestidures democràtiques, que ja sabem que seguix el patró dels interessos clientelismes i mafiosos, aculturals i xenòfobs.

Ara queda assimilar la repugnància que et provoca vore i patir eixes pràctiques gens democràtiques d'uns personatges que han fet el seu cau en el marasme legal que fonamenta l'estructura de partits polítics, marasme que nodrix els poders legislatiu, executiu i judicial valencià, tres caps de la mateixa hidra oligàrquica.

En resum, els socialistes espanyolistes feren la llei que permet vore Al-Jazeera o setanta cadenes en castellà i cap en valencià, però que impedix que els espanyols puguen vore les televisions públiques dels espanyols. A partir d'ahí, la resta era ben possible.

I, ara, a vore cinema en versió original i a buscar en algun lloc les peŀlícules doblades al català.
Publica un comentari a l'entrada