dissabte, 8 de gener de 2011

Fums lliures

Espai sense fum

Un dia sense massa percepcions lingüístiques, cap que m'haja sobtat. Un arròs amb llamàntol i una conversa sense fum en un restaurant, cosa que realment m'ha fet retrobar el plaer de triar si fume o no fume —i sempre fins ara era que sí, però el fum dels altres—. Veig les notícies que han aparegut ja els primers «insubmisos» o «objectors» contra la salut dels no fumadors, però a favor del rèdit econòmic que «suposadament» —en açò els comptes no són mai rigorosos— els reporta malbaratar el medi ambient i la salut de la parròquia. Vorem com acaba eixa capacitat que tenen alguns de convertir, tal com dia el Roto fa poc, el que és intolerable en imprescindible.

És clar, si s'aplicara de manera un poc més general l'esperit de la llei de protecció dels espais sense fum, ja fa anys que haurien tancat les nuclears i les plataformes petrolieres i de gas. Però en eixe camp encara estem segretats com a clients i com a pacients.