dimecres, 26 de gener de 2011

Fer o estar

També fa festa

Estic deixant-me caure cap al silenci. Dubten alguns collistaires de Migjorn de la validesa de la construcció estar de vacances. No troben cap condemna, però sí obres de referència (per a la traducció) que canvien la forma castellana estar de vacaciones per fer vacances. Indubtablement la pressió castellana és persistent i indefugible, i fa que hi ha qui es passa la vida mesurant els mil·límetres d'independència idiomàtica a què es pensa que té dret, com si existira això de les llengües pures, genuïnes, immaculades, impoŀlutes, sense adonar-se que si això existira seria una conseqüència més d'un fet terrible: de la incomunicació o de la injustícia.

Pel que fa al això de fer vacances (o d'estar de vacances), els referents donen validesa a l'expressió del concepte en eixos termes. Podem trobar Solà Cortassa, Ginebra Serrabou o Lacreu Cuesta que en comenten algun cas i que, em sembla, no en veuen malament cap de les dos. Una sort, perquè si ara aprenguérem una mica de francés, segurament estaríem o seríem en vacances, i ja tindríem un altre punt d'inseguretat.

Bé, mentres això no ixca del camp de la normativa lingüística i en pugam fer de tant en tant, de vacances, que cada u ho comente com vullga, amb fotos o sense. Jo hui faré teatre: La nit de Sant Joan de Dagoll Dagom, una de les tres funcions que fan en català, que ací hi ha qui fa moltes vacances pel que fa a l'oferta lingüística en el sector cultural privat (i a l'empresari públic, la Generalitat, això no li lleva la son, és clar). Un reflex, és clar, de la societat cap a on mos porten els nostres pròcers.

És nit d'alegria, va.
Publica un comentari a l'entrada