dilluns, 3 de gener de 2011

El fum i les escopinyades

Temps de poncils

Al jardí botànic de València hi ha dos ginkgos, un mascle i un femella, diuen. La femella, és clar, és el que deixa anar uns fruits que fan bastant mala olor. Ara mateix estan els dos despullats, però algun fruit queda per la vora de la femella i es nota l'aroma una mica. No sé si als gats els molesta massa rodar per allí.

El que també feia un poc de mala olor era el vàter de dones. L'adaptat no es podia tancar i el d'homes estava fora de servei. El de dones, tot i que tenia paper, estava més brut del compte. Coses del civisme ciutadà i de la cura en el manteniment, supose. Almenys sí que hi havia paper i vos assegure que l'he deixat més net que me l'he trobat quan hi he entrat.

Hui hem tornat alguns a la faena. Els debats passats ressonen congelats en els ordinadors. No és perquè ho haja dit Morera Català, sinó pel que entenc del que he d'escoltar, que, sí, tinc la sensació que la nostra política parlamentària és sobrera, inútil. I ja sé que la qualifique amb poc de rigor, i un poc més de rigor segurament empitjoraria la qualificació. Supose que m'afecta la ressaca de les festes de cap d'any. I sort que els diputats encara fan vacances. S'acosten les eleccions i el panorama polític no promet. I, si no promet, jura, i ja sabem cap a on anem aixina.

Encara hi ha temps per davant i encara es poden elaborar propostes que no siguen decoratives sinó consistents, coherents i asserenades. Encara que arriben amb retard i pegant bacs i redolons com la regulació del fum i les escopinyades en els establiments públics. Bé, del fum només, que sembla que de la prohibició de les escopinyades no es queixa ningú.