dilluns, 10 de gener de 2011

Dialèctica sudanesa

Diners d'altres independències

L'any comença prometedor, no tant per les matances que són un costum molt humà —els llibres antics en van plens—, sinó perquè al Sudan sembla que, democràticament, els ciutadans del sud van a conformar un estat propi. Això vol dir, n'estic convençudíssim —¡i molt!—, que si bascos, catalans o valencians —¡i tant!— vullguerem realment conformar un estat diferent d'això que denominen Espanya, doncs, que no n'hi hauria cap problema, es faria una votació i avant.

Perquè, és clar, no crec que els nostres polítics preferixquen que passem unes quantes dècades de matances, o de depredació i esclavisme, fins que la vergonya internacional mos permetera decidir com a ciutadans amb drets i deures. Està clar, doncs, que si tenim la dependència que tenim és que, per ara, volem que això continue aixina.

És a dir, que volem que qualsevol passavolant malfaener i maleducat t'amolle que vol que li parles en castellà perquè estem en Espanya i no vol que li toquen els collons ni està per a sentir favades sobre les llengües que a mosatros mos apetix parlar-li i que ell no entén. Un diumenge qualsevol al centre comercial ugc de València, per exemple. I és que mos agrada viure en eixa confrontació dialèctica tan enriquidora.