dimarts, 7 de desembre de 2010

Mot català sense ortografia

Excepcional


Una sentència emesa el passat mes de juliol prohibix l'ús d'armes amb dispositius d'energia conduïda —conegudes com a Taser— a la policia metropolitana de Buenos Aires. La jutgessa va acollir el recurs presentat per l'Observatori dels Drets Humans.
Aministia Internacional, núm. 105,pàg. 13.



Hui, fent ús dels meus privilegis de funcionari controlat m'he agafat un dels matí d'afers propis que hem queden encara enguany. Per tant, me s'ha passat el matí fent l'orso i intentant avançar en un matí uns quants mesos de faena. Naturalment, no ha pogut ser.

En resum, me les apanye per a associar la combinació de tecles Alt+majúscula+F per a que em mostre el quadre de tria dels tipus de lletra (pòlisses o fonts) en l'Open Office. Estaria bé que l'Open Office tinguera un poc més d'agilitat —com el Word— a l'hora d'associar les combinacions de tecles. Tot arribarà.

I a banda d'algunes altres manualitats, poc més. Sort que he trobat per damunt la taula —el desastre té eixes coses— La terminologia i la documentació: relacions i sinergies de Jaume Martí i Marina Salse (coord.) —no fan el plural de l'abreviatura— i això em recorda que li he de comentar a un company del Termcat per què no crec que puga aplicar en la meua faena el criteri sobre manlleus que apliquen en la Neoloteca.

Els del Termcat conviden un poc a la confusió quan diuen que inclouen una indicació posposada i entre claudàtors de l'idioma originari en el cas dels mots «catalans» que s'han de pronunciar segons les normes de la llengua de partida. Eixos mots, per cert, no s'escriuen seguint les normes ortogràfiques del català. Llavors, ¿de què estan parlant? De manlleus no adaptats, i d'acord amb els criteris habituals, no són mots catalans. Mots catalans que no són mots catalans. Sembla un poc paradoxal.

En realitat, entenc que el Termcat no utilitze la cursiva per a marcar els mots que no adapta. Però, al capdavall, sí que marca eixos mots en posar-los la indicació d'idioma posposada i demanant que es pronuncien d'acord amb les normes de la llengua d'on provenen. Per tant, jo continuaré marcant-los amb la cursiva, que és un criteri d'ús general més conegut i que evita haver d'explicar que «de minimis» s'ha de pronunciar /demínimis/ tot i que no incloga l'accent en l'escriptura «catalana». Que cada u ho pronuncie com bonament puga, però almenys que veja que el mot té alguna particularitat.
Publica un comentari a l'entrada