dijous, 2 de desembre de 2010

Lo mocigaló

Reaccions en l'aigua

Hui havia de clavar-se Abelard Saragossà en una de les goles dels llops que assetgen els drets lingüístics dels ciutadans valencians, és a dir, a la seu de Lo Rat Penat, cantonera amb el carrer del Miracle, un dels carrers de València on he passat uns quants anys ben a gust, abans que la institució del mocigaló s'establira al casalot. Com que no hi he pogut anar, no sé quin èxit deu haver aconseguit Abelard amb la seua proposta d'encomanar-los la seua idea de model compartit i compartible de valencià culte per a ús general.

De fet, tinc quimera que el menys important actualment per a res és tindre un model més si no tenim llocs, mitjans i ocasions de fer servir els models que ja compartim. D'adobs formals, literaris, festius o poètics, en tenim un fum. El cas és si les teranyines del desús no estan cobrint-los a poc a poc. I això depén de tantes artimètiques, començant amb la parlamentària i acabant amb la personal, que, com diu un escriptor valler de família melera, aviats estem.

Ja vorem, doncs, com reaccionen els del muricec. No cal esperar conversions massives. Tan sols si practicaren el que diuen que somien... Bé, mentres no facen mal a ningú.