dissabte, 4 de desembre de 2010

Controls

L'ombra

Els controladors aeris espanyols quasi han comés un delicte de sedició, ja que quan s'ha proclamat l'estat d'alarma estatal, han passat a dependre dels comandaments militars. El dia que els transcriptors correctors fem una vaga salvatge, no vullc pensar-ho. La magnitud de la catàstrofe seria tan gran que segurament no la farem mai, per molt que estigam mal classificats en les Corts valencianes, on hi ha personal que decidix sobre la nostra faena sense saber de què parlen, és a dir, sense saber què fem. Això és el poder en molts llocs, poder decidir, que va aparellat sovint amb el no voler saber.

Per exemple, els ciutadans hauríem de voler saber d'on ix la possibilitat que un controlador aeri puga embutjacar-se vora nou-cents mil euros anuals. ¡Com si foren banquers, futbbolistes, presidents de diputació o prínceps d'una monarquia! Segons diuen, això té a vore amb el conveni del 1999 —amb el ministre Álvarez Cascos—, una data interessant, perquè pertany a l'etapa de govern del pp estatal. En eixa època, també governava el mateix partit al País Valencià, Eduardo Zaplana en concret.

I en eixe temps es covaven i s'oficialitzaven les desregulacions que tant d'èxit ens ha proporcionat ara mateix gràcies a les fallides immobiliàries, constructores i financeres, la depredació territorial i mediambiental, l'endarreriment en serveis socials i educatius. Això ho patim ara, des de fa uns anys, uns anys poc aprofitats a causa de la ineptitud socialista en l'estat des del 2004 i l'acceleració ideològica en el pendent desregulador i privatitzador amb el pp de Francisco Camps al País Valencià: Carlos Fabra i els seus ingressos inexplicables, Gürtel, Brugal, Terra Mítica, Mundo Ilusión, Fórmula 1, Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciutat de la Llum, Ciutat de les Llengües... Els jutjats no tenen mitjans ni personal, i pels forats liberalitzats de les fundacions i els fòssils monumentals esmentats se n'han anat bona part dels diners i dels drets dels valencians.

El cas serà que els valencians, enlluernats pel record de l'època depredadora sense fi —en el pp la festa no s'acaba mai, tal com diu Ricardo Costa, un d'eixos dels cotxes i els rellonges regalats— no vullguen fer el canvi cap al pp espanyol, els que van idear i conrear eixe fals liberalisme basat en la dictadura de la cleptocràcia. El liberalisme dels lladres.

Eixos que tant es proclamen liberals, que tant ho proclamen... Si tant ho han de dir, és que no es deu vore gens que ho siguen realment.