dilluns, 29 de novembre de 2010

Opinions i documents

Música entelada

Escriu José Lázaro un article interessant titulat «La evolución de Savater» (El País, 26.11.2010). El trobe interessant i que fa cosconelles alhora, perquè es tracta d'una proposta de perspectiva sobre un dels articulistes que lligc amb més paciència i fins i tot a vegades coincidència... Moltes vegades, o siga, sempre que no estiga parlant de llengua o sociolingüística, que és quan entra en contradicció amb els criteris que aplica en altres àmbits i, pitjor encara, quan fonamenta les seues reflexions sobre bases errònies, documentadament falses i banals. Pitjor encara, si ho podia ser ser en este cas: no pot ser que ignore la banalitat sobre la qual es recolza.

Perquè, per a parlar de la persecució del castellà en Catalunya, no pot ser que et bases simplement en opinions indocumentades que proclamen la persecució dels castellans en Catalunya, sense més. Una cosa aixina com feia Aristòtil, que diuen que proclamava que les dones tenien menys dents que els hòmens i no es preocupava d'obrir-los la boca per a contar-les. Jo no sé si això que conten d'Aristòtil és cert i, per tant, me n'estaré molt d'assegurar-ho. En tot cas, això només em fa opinar contra els qui no comproven les seues hipòtesis. És el cas de Savater, que es veu que no necessita comprovar la certesa de les premisses i els axiomes que aplica a les seues demandes sociolingüístiques per a Catalunya, que, curiosament, són d'un tarannà «valencianitzador» que fa feredat, si entenem eixa qualificació com la persecució lingüística que s'aplica al País Valencià.

Perquè al País Valencià, contra el que pot opinar Savater, els valencianoparlants denuncien, fonamenten i guanyen queixes contra l'administració valenciana, administració que es vanta de contravenir les seues normes referents a la formació lingüística dels estudiants i que viola la Constitució espanyola (article 14) quan discrimina sistemàticament els ciutadans valencians que volen fer servir el valencià, fet que és observable tant en les queixes al síndic de greuges com en una visita a les administracions públiques o una consulta ràpida als seus webs.

Llàstima que l'evolució de Savater, que li ha permés opinar el contrari del que opinava fa trenta anys, no l'haja dut a comprovar si actualment les seues opinions tenen més fonament que abans, o són simples propostes d'encert. En fi, espere que lligga el diari de dissabte:


Invent espanyol, patent en anglés


Espanya lluita per a que el seu idioma servixca per a registrar invents




Supose que mos podria detallar que, si les coses ja es fan en anglés, deu ser de nacionalistes que no fan altra cosa que mirar-se el melic pretendre fer-ho en espanyol i augmentar una despesa per a donar satisfacció a les seues vanitats sempre assoleiades. I això, hui, l'endemà de les eleccions catalanes, deu ser com anar a fer caragols després d'una ploguda.
Publica un comentari a l'entrada