dimecres, 24 de novembre de 2010

Filtres i sedassos

Distorsions

Pendents de delatar castellanismes de la nostra llengua, oblidem que el contacte entre les persones «malmet» totes les enaltides pureses idiomàtiques, les nostres i les dels altres. Hem cossificat de tal manera les llengües —vinguen diccionaris i receptes normatives— que perdem de vista l'entorn humà en què es produïxen i reproduïxen. Continuem buscant l'indígena pur, la saviesa de l'analfabet que no ha tingut contacte... ¡amb nosaltres! Ai, l'observació modifica l'objecte observat, no el mata, no el destruïx, perquè l'energia no desapareix, sinó que es transforma en un altre objecte. I llavors apareixen els -ismes i les fòbies amb que mirem i avaluem el món, que eixos són els filtres amb què aprenem a menjar amb els coberts i a demanar «per favor»... Bé, sisplau, en honor i memòria de Joan Solà, i aixina evitem sentir-mos colonitzats encara —per eixos, potser per uns altres...—. Sort que tot ho resoldrem amb una bona gramàtica que «fixe» la verdadera sintaxi, el morfema genuí, la pronúncia originària, ¿oi?
Publica un comentari a l'entrada