dimecres, 13 d’octubre de 2010

Les intencions

Intencions

El periodista Carles Gàmez opinava que el nom de l'editorial Campgràfic era una declaració d'intencions, «tota una declaració de futures intencions». El cas és que després ha aclarit de quines intencions es tractava, perquè era fàcil que, llegint-ho en el Quadern d'El País, arribàrem a pensar que les intencions tenien a vore d'alguna manera amb la llengua en què sembla estar confegit el nom de l'editorial. Però, no, podem aclarir que no és això, que eixe accent obert de la lletra à que hi ha en eixe nom és un detall més del jocs tipogràfics a què realment es dedica l'editorial valenciana (valenciana, és a dir, que els seus impulsors viuen en València).

El periodista, estranyament, no comenta res sobre la qüestió lingüística ni sembla que un nom en català i una producció editorial íntegrament en castellà l'impulse a oferir un petit aclariment sociològic per a orientar els lectors, sobretot per orientar-los quant a les «intencions», o l'engany d'intencions, si voleu.

En fi, que el dia que torne a sentir comentar —si això s'esdevé mai de nou— allò que dia uns dels impulsors de l'editorial sobre el «valencià de retolet» crec que serà normal que me s'escape una mitja rialleta estúpida. Sí.

4 comentaris:

Jesús ha dit...

Els he escrit sobre eixe i altres afers (el preu dels llibres, el (la?) newsletter que no funciona mai). A vore què em diuen. Quan El Llibreter va parlar d'ells, ja em va cridar l'atenció que no diguera res d'això. De totes maneres, jo he de dir que he treballat molt amb els seus llibres, per la banda que la disciplina codicològica compartix amb totes les disciplines llibresques.

Si ho he de dir, preferiria que el Síndic valencià de Greuges (espere que sense clàusula de territorialitat) conteste a una queixa presentada des de Madrid. Atès que de Madrid estant no contesten els senyors senadors, haurem de posar-nos en contacte/contactar* amb l'anomenada Defensora del Poble (que s'hauria de fer mirar qui li maqueta la plana web en àrab, per cert). No ho fem només per entretindre'ns, tot siga dit.

*Entre l'u que el menjar mexicà (ai!) el fa vomitar i l'altre que li fa fàstic un prefix llatinitzant trans-europeu («ex»), vaig pensar que senzillament no aprofitava afegir un detallet: que contactar en l'únic espanyol majoritari (l'americà) és pronominal i regix con. Homenots de fronteretes...

Tècnic lingüístic ha dit...

Segur que els de Campgràfic s'expliquen i et responen amb amabilitat (no sé si amb fonament).

Si el síndic veu que li arriben queixes des de Madrid, es posarà contentíssim i encara encoratjarà més el mal funcionament de l'administració valenciana. En saben molt.

Això del «contactar» que comentes, no acabe de relacionar-ho amb res. Em dec haver perdut algun debat. Si és per la cosa de la recció pronominal, hi ha qui descobrix la seua pàtria en la sintaxi.

Jesús ha dit...

«D'altra banda, voldria que em confirmàreu que el verb contactar sempre ha d'anar amb la preposició amb. Ho dic perquè com que veig sistemàticament a tots els webs, contacta'ns o contáctanos, comence a dubtar de mi mateix i de la forma en què ho he dit sempre. Supose que deu ser una contaminació de l'anglés contact us. Jo no acabe d'acostumar-m'hi i em sona molt remalament. Un altre dubte és si el català i el castellà s'han copiat alhora de l'anglés, o si el català ha copiat aquesta moda ridícula del castellà (i potser aquest del castellà de Sudamèrica, sempre més vulnerable a l'anglés). Supose que aquesta segona opció és la més probable, la qual cosa fa més esperpèntic el fenomen.»

I això només el principi. De seguideta vingué tota la resta de respostes, de fa sis dies, entre les quals hi ha una d'un tal Miquel Boronat.

Quant a Campgràfic, no havia vist això (o no me'n recordava). Com a detallet, la llibreria que freqüente a Madrid per estes coses (per a comprar llibres de Campgràfic, p. ex.) duu el nom en anglés però fa només llibreria. I ven llibres en anglés, per cert.

Tècnic lingüístic ha dit...

Sí, has marcat amb la negreta les lliçons que tenim ben apreses i que no se'n van ni amb aigua calenta.

Quant a Camgràfic, bé, deuen estar desvanits que una llibreria amb nom anglés venga els llibres en castellà d'una editorial amb nom en valencià. D'això últim un membre de l'editorial en dia «valencià de retolet». Bé, continua assessorant Blasco Castany, que en sap bona cosa de retolets.