divendres, 29 d’octubre de 2010

Banderetes dels nostres polítics

Símbols en les mans

Esta setmana sembla com si hi hagueren hagut unes quantes morts més transcendents per a mi que de costum: Llàtzer Escarceller, actor de noranta-sis anys; Marcelino Camacho, sindicalista de tota la vida; Néstor Kirchner, polític (argentí) d'eixos que no sabràs mais com ha arribat on ha arribat; i, principalment, Joan Solà Cortassa. Deu ser, doncs, pensant en Joan Solà, que en les Corts valencianes s'han embolicat de nou en les banderes idiomàtiques sarcàstiques i cíniques.

Per sort, esta vegada els polítics de Compromís, Esquerra Unida i, ¡també!, el pspv, han estat més afinats que en altres ocasions en què treien a passejar mássa cabassos de victimisme inútil. Entre Albiol Guzmán, que destacà les mans brutes amb què Camps Ortiz s'abraça a les senyeres; Morera Català, que opinà que es veu que el president no té més problemes en este món que fingir-se sobiranista quan Mariano Rajoy vol retallar les autonomies; i fins i tot Ros Piles va ser capaç de recordar-los als del pp que «ser patriota també és redactar les iniciatives parlamentàries en valencià, donar suport a les bandes de música, no reduir les ajudes a la promoció del valencià i millorar les ajudes a la dependència» (El País, 28.10.2010). La llàstima és que el socialista ho diu, però tampoc és que es lluïxquen molt en res de tot això.

Mentrestat, en un país no molt lluny d'aquí, «el Club Málaga Valley, creat per a impulsar el procés d'innovació tecnològica, debatrà enguany les possibilitats de la llengua espanyola en l'entorn digital» (El País, 28.10.2010). Doncs si el castellà «s'expandí» del 2000 al 2008 un 620 % contra un 226 % de l'anglés, el català podria expandir-se quasi infinitament per l'univers,¿no? Sort que no hi ha perill que rebenten...