dissabte, 18 de setembre de 2010

Passejades

Pederastes, segons Google

Xe, mos s'ha passat la Matagalls-Montserrat, de vora huitanta-quatre quilòmetres. Continuarem practicant pel parc fluvial del Túria —i fent queixes, és clar, contra la retolació «autòfoba» amb què es acullen els nostres dirigents—.

Mentres passen eixes passejades, hi ha qui continua meditant, però la meditació els deixa sense alé per a res més; i hi ha qui llança que no s'ha de confondre llengua i llenguatge. En realitat, trobe que fins i tot en dir això està confonent els dos aspectes d'això que fem els humans, un d'inevitable i un de regulat políticament. Sí, segur que és el vessant de política científica el que no acaben de vore i creuen que el gènere no és el sexe —«a voltes» no ho és— o el nombre no són les multituds —«a voltes» no ho són—. En general, però, la vida explica de manera pràctica i alhora confusa que algunes veritats científiques tampoc no ho són tant.

Finalment, estava pensant jo què passaria amb —per exemple— Acció Cultural del País Valencià si les autoritats policials valencians —per descomptat— hagueren descobert el mateix percentatge de membres pederastes com apareixen en l'Església Catòlica. Alguna veritat científica hi deu haver també per a això.

2 comentaris:

Jesús ha dit...

«Autofòbia»: quina acribia (o acríbia) descriptora més evocadora... Per l'altra banda del que comentes, em reclamaven l'altre dia ser més «científic» en el meu rebuig de la comprensió última del darrer destarifo sarkozista. Ciència i consciència...

Tècnic lingüístic ha dit...

Moltes gràcies, Jesús, per la paraula (acríbia), que no coneixia. Un concepte que cal retindre (i practicar, si es pot.

¿«Científic»? Els mots són molt maŀleables, realment. Sort de la teua consciència.