dimecres, 25 d’agost de 2010

Traducció en vetla

La roba de la traducció

He passat la nit mig en vetla. Després de la ponentada de despús-ahir, anit la humitat i la calor van ser encara pitjors. Tenim unes vacances ben càlides enguany. El cansament de la nit i l'espera d'uns encàrrecs per a la vesprada ens porten a dinar a l'Octubre. Un ambient tranquil a pesar del ple que acaba ocupant les taules. Fins i tot un assessor cortesà del Partit Popular es deixa caure per ací. Eixe és el secret, doncs, saber com es couen tots els bollits (fins i tot ser-ne els cuiners, si convé).

S'acaben les vacances i no he pogut resoldre mínimament la llista de lectures endarrerides. Pitjor encara, l'he augmentada amb Anna Karènina, que estic llegint en francés i que m'iŀlustra contínuament sobre això que diuen que és traduir. Clar, quan compares, descobrixes no tant les diferències lingüístiques com les curioses decisions que fan que canvien els colors, els humors, els gests, la roba d'una traducció a una altra. El resultat, una obra sempre canviant i diferent. Inevitable. Al cap i a la fi, el llenguatge és això, traducció, i cada u de mosatros parlem com parlem (i escrivim com escrivim, com és evident en este bloc).