divendres, 6 d’agost de 2010

La substància i l'adob

L'art i la vida

El fet que el valencià es parle o no, que tinga ús, no depén en absolut de la normativa, a pesar que la normativa tinga mancances i siga molt millorable. L'ús del valencià depén de factors polítics i personals (estos són una faceta més de la política, la de cada dia). Si una colla de filòlegs i tècnics lingüístics es reunixen per a tractar qüestions d'història i normativa de la llengua i, a l'hora de dinar en un poble de l'Horta, n'hi han que són incapaços de parlar-li en valencià al cambrer castellà (o d'on siga), ja podem pensar que acabarem posant les geminades en la llengua gràcies a l'atzar de les sopes de lletres, però res més.

¿I per què m'he posat tremendista hui, enmig de les vacances d'estiu? Doncs, perquè em sembla molt simptomàtic que molts dels qui tant es preocupen per l'ús del valencià acaben combatent la seua impotència política amb l'ús i l'abús de la normativa i l'oblit de la substància. No veges els guirigalls que esclaten en alguns llistes sobre l'adob normatiu que indica si hem d'escriure «patixc», «patixo», «patesc» o «patisc», sobre «mos» o «ens» i sobre unes quantes formes més de la nostra «riquesa» varietal —més proclamada que excercida, més imaginària que real—. La substància, però, els drets lingüístics i, amb ells, l'ús de la varietat lingüística, és més desagraïda de cuinar.

7 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Ben dit. Jo també me n'he fet creus més d'una vegada amb els "professionals" de la llengua que després demanen "un cortado, por favor". Però, home!!

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Com que la referència és clara i els qui d'això discutíem "en la llista" en som dos i jo n'era un poquets en trobaràs que tinguem temps per a no jugar al xinxon o veure futbol -fins i tot escoltar tota la música que ens vindria en gana- si no a més a més parlar valencià a tothora i a tothom siga on siga.

Dic jo que discutir sobre "patesc" o "pateixo" deu ser completament compatible amb tot allò altre per als qui tripliquem els nostres usos horaris pel que fa al comú dels mortals. ;-)

A veure si no anem a poder apuntar-nos a una llista per discutir sobre models lingüístics i, en canvi, passar-se una hora a la plana de València CF o del Elx CF siga un passatemps gens criticable que, per a mi, no ho és.

Jo no he demanat "un cortado" en ma vida en territori catalanoparlant. És més, saben molts que es pot dir "un tallat" en bars on no han canviat mai al castellà però on deien "un cortado" parlant en valencià. Al bar de la Baia (Camp d'Elx) em digué la Maleneta de tota la vida: "Això del tallat és un cortado vitat?". D'aleshores ençà no m'ho ha tornat a preguntar i com que d'això fa vint anys observe que s'ha escampat molt entre totes les generacions que acudeixen als bars d'Elx i comarca.

Salut mestre que ara em toca dissenyar la campanya d'ús social del valencià entre els joves d'Elx que farem al llarg de tot novembre amb diners aconseguits en algun lloc i faena per la qual -malgrat ser expert en marketing i publicitat- no cobraré un cèntim. Tot pur voluntariat.

Abans de fer aquestes coses -i com que coneixes la tasca de la mitja dotzena que escrivim "a la llista" a veure si comences a creuar variables que ja és hora.

Amb tot el meu afecte,

Joan-Carles

Tècnic lingüístic ha dit...

Sí, Vicent, i n'hi ha que diuen que tot depén de la «lleialtat»...

Joan-Carles, la referència deu ser clara per a tu, que estàs en tots els llocs, com aquell que diuen, però si no ho dius, no se n'adona ningú.

Per la meua banda, no hi hauria res a discutir sobre eixes formes verbals (més enllà de la seua història, la seua vigència, la seua distribució), si no fóra que hi ha qui viu pendent de la normativa i es pensa que cal imposar-ne una (normalització, en diuen fins i tot, equivocant un concepte equívoc) que no faça altra cosa que fer caure en «faltes» o «errors» uns parlants subordinats que parlen i escriuen perfectament la seua llengua (sobretot si parlem de les varietats de la morfologia verbal).

Com que no hem topat mai, per ara, jo no sé si tu has demanat o no un «cortado» —jo sí, després de fer el romanç i la mímica adients sobre l'elaboració d'una beguda tan quotidiana—, però com que ho he vist fer, supose que tu també, ¿no? Doncs, això era, no parlava de tu.

Això de creuar les variables, no ho he entés, però els més de mitja dotzena que escriuen a la llista sé què solen argumentar, i també molts dels que no hi escriuen i només lligen i amb els quals parle fora de la llista, i n'hi ha amb els quals no parle, però sé què opinen... La llista, ja veus, és una part molt important del meu món, i per això em provoca tant d'apunt, i en general són coses que ja he dit en la llista. Amb tot, n'hi hi qui no ho entén i fins i tot se'n sorprén. Aixina és la vida.

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, simplement aclarir que el meu comentari no anava per tu! De fet, no he llegit la intervenció de Migjorn de la qual es parla ací, ni gosaré criticar els que manteniu una llista tan interessant (des del punt de vista dels que ens agrada parlar de llengua). Salutacions!! ;-)

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Potser hauria de contestar al següent però contestaré a aquest primer per seguir el fil.ç

Jo he demanat molts cortados a Múrcia, Albacete i Madrid. En dec haver demanat uns quants per aquí en la meua adolescència elxana fa més de 35 anys perquè ningú no naix avesat en aquest país.

La de les variables va per creuar crítica amb qui es critica. Es tracta de variables matemàtiques. Si saps que algú esmerça temps amb qüestions que no deuen ser ben bé de la seua competència penses en tota la resta que saps que fa. No tot és comprovable però molt sí que vivim en l'era de la Internet.

Encara que no t'ho cregues no estic en tots els llocs però sí que et llegesc/llegeixo/llig/lligc o "llegeix" forma nova que apareix com a present indicatiu entre alguns joves valencians de la meua comarca. Ho explique tot en altre lloc. Dec llegir mitja dotzena de blogs entre ells el teu i el de Vent de Cabylia. Amb valencianisme.com he desistit després d'anys i trobaran bastantes entrades menys des d'Elx a l'espieta. Hi ha coses que es converteixen en infumables segons el meu humil parer. I és una pena!

Per tant, en mi sí que es compleix la variable Migjorn/Miquel Boronat i les crítiques internes les faig allà amb major o menor fortuna.

La cosa va del teu paràgraf: "si una colla de filòlegs i tècnics lingüístics..."

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Doncs, amb alguna excepció escadussera -com ara tu i és un complit de la meua part- els "filòlegs" i "tècnics lingüístics" acotumen a cobrar el sou i anar-se'n a casa sense preocupar-los ni gens ni gota quina llengua es parla al carrer ni la normativa. Molts van passar d'escriure "serveix" a "servix" seguint l'ordre del dia. I una tècnica elxana em va dir: "Joan-Carles vaig resistir un any!" Quins arguments! Pensava que ho havia fet perquè estava convençuda!

Menys encara -tècnics i filòlegs, especialment valencians- participar en una llista de "dilettante" a Internet malgrat que ens "llegeixin" molt no siga els aprofiten els materials d'alguns frikis de la llengua amb titulació universitària superior -fins i tot un bon fum de crèdits en català- no siga els aprofiten els materials. A mi ja hem té dit l'Eugeni que alguns il·lustres ja li ho han confirmat la cosa de les fotocòpies. M'alegre molt! I alguns, fins i tot, mai no escriuran a la llista però t'envien correus o et recomanen a doctorands amb dubtes dialectals.

A més a més, la de fotocòpies que es fan des de despatxos dels departaments de filologia catalana d'alguns escrits segons m'informa el meu espieta debades al blog i llistes diverses. Això deu incloure els treballs que fas i molt que m'alegre perquè fas una faena impagable.

Així i tot, a veure si els podem citar per justificar "vullc" i no vaig a poder dir que encara dic "vull" com feia el meu avi i com fa ma filla perquè sóc allò que es diuen "un arcaitzant." reforçat, això sí, per la normativa que vaig aprendre els anys 70. La continuïtat és absoluta.


I a veure si ens podem emocionar quan una xiqueta diu "fiu" (ja saps que la meua també ho fa) però ens hem de disgustar perquè una joves diputada elxana catalanoparlants tinga una davallada preocupant en l'ús ciutadà dels pronoms febles cosa que passa entre molts joves valencians. O perquè alguns joves valencians diguen "jo pateix" allà on gairebé tothom encara diu "jo patixc". Informe però no deu interessar. Hi deu haver exemples en xats i tots! Ja els buscaré.

Per tant, quan uns tècnics lingüístics o uns filòlegs facen allò que denuncies -primer han de participar a les llistes- amb tota la raó del món caldrà començar a contestar-los: "escolta-tu, molt "vullc" "vullc" però el que dius realment al bar de la cantonada és "quiero" "quiero".

Perquè tu, estimat i admirat Miquel, tens les teues preferències gramaticals i personals: com absolutament tothom.

Per si t'aprofita la tècnica: acostume a dir "tallat" i si veig de veritat que el cambrer no m'entenen dic "tallat és cortado". El que fiu amb la Maleneta -valencianoparlant del Camp d'Elx que havia dit "cortado" en valencià sempre- ho faig amb els cambrers sudamericans que tant abunden.

És part del meu programa de voluntariat lingüístic en la qual ma muller i jo tenim l'honor de ser la primera parella que s'apuntà deu fer cinc anys a Elx quan començà Escola Valenciana. Com que ho faig de tota la vida deus tenir raó i no hauria de fer falta ser "voluntari". Hauria de bastar-nos amb ser valencians i valencianoparlants. Ho intente.

Tècnic lingüístic ha dit...

Joan-Carles, dis-me curt, perquè continue sense entendre de quines variables parles. En qualsevol cas, les meues opinions han aparegut ací i en les llistes on participe, no és que les amague als collistaires.

T'agraïxc l'atenció lectora i escriptora en este bloc. És un bloc poc visitat, però espere que els qui passen per ací troben alguna cosa a rosegar, fins i tot amb els comentaris dels qui hi deixeu mostra d'acord o de discrepància.

Quant als tècnics lingüístics i filòlegs, compartixc la teua opinió. No és la primera vegada que algun col·lega llig un comentari meu i sent una petita fiblada en la seua militància patriotera, mira de replicar-me (on siga, per davant o per darrere). Perquè el cas és que algunes d'eixes «militàncies» no concorden amb la pràctica professional. És una llàstima que la professionalitat sovint no supere l'horari funcionarial.

Estic segur que les teues reflexions i aportacions sobre la llengua poden ser ben útils per a professors i aprenents, i espere que citen adequadament la font, que això és una mínima remuneració que no s'hauria de regatejar mai.