dissabte, 3 de juliol de 2010

La línia u



Per sorpresa, com aquell que diu, fa quatre anys de la mort en el metro de València de 43 persones. Un munt molt més gran de ferits esperen, ferits en tots els aspectes que et pot ferir la competència dels dirigents polítics del govern valencià de Francisco Camps Ortiz que té objectius interessadament erronis i cínics, dirigents que al poc enterraven també cabassades dels diners que havien d'haver dotat la seguretat del metro als peus de les sabatetes exclusives del papa de Roma, d'Orange Market, del Bigotes, de rellonges i sacs de luxe i d'uns vestits regalats ben visibles, encara que el president estiga èticament nu.

Van vindre a buscar els viatgers de la línia 1 del metro de València, però com que jo només viatge en autobús, no vaig fer res, ¿no? Aixina anem. Els vestidets maquillats que eixien de la basílica miraven cap a la reunió, sentien alguna cosa contra el govern, i fugien fent mala cara. A pesar del maquillatge.

En el fons, en el fons, hi ha cada dia massa aniversaris semblants.
Publica un comentari a l'entrada