dimarts, 6 de juliol de 2010

Idees sense marcar

Cuina amb fusta

El diari El País ens informa (02.07.2010) en una petita notícia d'agència sobre ciència (que no apareix en el seu web):


L'espanyol, exclòs per a la patent europea



La Comissió Europea proposà ahir un règim lingüístic per al futur sistema comú de patents que descarta incloure l'espanyol i menté els tres idiomes vigents (anglés, francés i alemany), amb l'argument d'abaratir els costs de registre per a fomentar la innovació. Brusseŀles resistix aixina la pressió espanyola per la seua llengua.— efe


Això de la «pressió espanyola per la seua llengua» toca la fibra sensible, ¿no?, sobretot si després lliges en el mateix diari la notícia «Ni en castellano ni en catalán: en inglés» de Catalina Serra, que diu que a partir de l'any que ve els grans èxits de Hollywood «s'estrenaran directament en anglés en Catalunya»... Font de Mora Turón, el conseller d'educació valencià —la conselleria que recull un dels més alts índexs de fracàs escolar—, també deu estar darrere de la iniciativa, sense dubte. Ara, el que resulta impagable és l'argument del president de Fedicine:


Per a Luis Hernández de Carlos caldrà seguir negociant, però l'objectiu, va insistir, és que almenys s'elimine el terme «obligació» de la llei. «És una qüestió de principis, no de diners. No estem en contra del català, podríem acceptar sense problemes que hi haja més peŀlícules doblades en este idioma, però no es pot acceptar la imposició i les sancions per a no establir precedents. Si a Espanya solament hi haguera dos llengües oficials m'atreviria a dir-los que hi hauria una eixida; no obstant això, n'hi ha quatre i tots estan mirant què passa a Catalunya".


Ai, es veu que sempre n'hi ha massa drets quan no es volen complir els deures que comporten. Molt ben fonamentat, sobretot si també diu en la mateixa notícia que, ara que ja està feta la llei, acceptaria la primera oferta que li féu el departament d'assumir els costs de doblatge de les peŀlícules amb més de 50 còpies... ¡Ara, mare!

Finalment, sort dels països del nord, que uns dies fan negocis de risc i fan fallida i uns altres dies donen exemple sense predicar tant:


La primer ministra d'Islàndia es casa amb una dona


Sigurdardottir estrena en el seu país la llei de matrimoni homosexual




No sé com veuen alguns collistaires de Migjorn el cas del morfema de gènere en el mot «marcat» ministra... Hi ha gèneres no marcats, ¿oi?
Publica un comentari a l'entrada