divendres, 25 de juny de 2010

Polseta d'idees

Pensant vora riu

Fan un documental —Cànon Lletres— en el 33 sobre Manuel de Pedrolo. És del 1996, al sis anys de la seua mort, i el veiem als vint anys, hui. Interessant. Però sobretot un detall que apareix en unes imatges dels efectes d'un bombardeig a Barcelona durant la guerra civil espanyol. En una pila de llibres salvats de les runes, Lo somni de Bernat Metge en Barcino passa suaument per davant de la càmera.

Al cap de vint anys de la mort de Pedrolo, vegem el documental i ens enterem d'una percepció sobre la recepció de la seua obra. Ara mateix deu haver canviat prou. Espere que en puguen fer el documental. En tot cas, vore'l declarant políticament sobre la independència dels «estats catalans» i la «federació perfecta» que farien Catalunya, País Valencià, Balears i la Catalunya del Nord, tant pel contingut com per la forma, sobretot en allò tocant als que diu sobre «Castella», doncs, resulta commovedor i et transmet una sensació d'ingenuïtat derrotada. Al mateix temps, la veritat, esmussa per la filmació de vídeo del 1983, però també perquè podem llegir ara mateix el mateix discurs tret del rebost ideològic d'alguns, que no repetixen tant per utopia, sinó perquè és la polseta que s'envola en remenar eixes idees.

En fi, també esmentà l'alliberament de les dones i les races, una polseta que encara fa tossir a molts.

4 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

He dubtat a contestar-te però he pensat que si em prenc la molèstia de llegir puc prendre'm la molèstia d'opinar.
Ens negues el dret a la utopia i ens la converteixes en polseta.
Alguns altres ho fan encara pitjor i fan evolucionar els morts perquè s'han quedat sense icones. Han de ser una miqueta més astò i una mica menys allò.
Pots fer-ho, és clar, i estàs en el teu dret. Per tant, tan sols dir-te una vegada més que et seguesc perquè sempre és interessant no tancar-se en banda.
Respecta, però els qui no sé si alçarem polseta i remolí.
A mi la polseta no em sap greu. La cotna rància és el que realment em molesta però vivim amb ella des de fa segles i fa pudor. I tots dos opinem de la societat en què vivim. Faltaria!
Per cert l'any 1983, jo hi era i vaig crear la UPV a Elx el 1982, la cosa ja es veia clara. Alguns érem més joves però no més ingenus.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Joan-Carles:

Naturalment, ¡i tant!, pots fer l'exercici de contestar-me, de replicar-me, de contradir-me..., tant com vullgues. Fins i tot l'exercici de convertir-te en el destinatari de les meues neures. Ja saps, però, que no solc parlar de com són les persones, sinó del que fan, de les idees o les sensacions que jo arribe a percebre.

Com que supose que deus fer el mateix procés, em sorprén realment que les meues expressions donen com a conclusió a ningú que jo li negue el dret a la utopia a ningú o que la convertixca en polseta. O que jo no «respecte», ja que em demanes que ho faça.

En fi, que qui no es consola és perquè no vol. Podent llevar la «cotna», tal com dius, perquè mos havia de preocupar la polseta, ¿no? D'això parle jo, que no cal afegir-li polseta a la cotna, però cadascú ho adoba com vol.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Touché! Teniu tota la raó i us presento les meves disculpes i em retiro als meus quarters d'estiu.
No em convertiré, no, en el destinatari de les seves neures. Com sempre, assenyadament, m'obriu els ulls. Gràcies.

Tècnic lingüístic ha dit...

No sé en què arribe a tindre raó, realment, però, ja que havies esmentat això de l'UPV, pots estar segur que em sabria mal formar part del mateix fracàs permanent, si no fóra que m'alegre de fracassar si és democràticament, perquè això sempre es pot apanyar.