dimecres, 23 de juny de 2010

Entreteniment amb l'espalmador

Suduiraut amb xocolate en temps de crisi

Tens un dinar familiar. Per tant, fàcilment acabes tard i cansat. Això sí, havent descobert que la família no tan sols no coneix el suposat espalmador ‐excepte com a topònim—, sinó que ni tan sols el raspall —fins que va arribar el de les dents—, doncs, era gens conegut, a banda del joc del raspallot i del conegut cepillo castellà. Això sí, els ramassos, sí, però eren per al carrer o l'era; la granera, en canvi, per a dins de casa. I una conversa d'este tipus, bé, acaba en una petita controvèrsia sobre la manera de fer ramassos i graneres i els materials més habituals de cada lloc. Un entreteniment de sobretaula. Carcaixent, any zero de l'espalmador, com en les peŀlícules.

4 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Molt divertit. Carcaixent any 0. Ai la d'anys 0 que tenim si anem poble per poble. I això sense haver d'eixir-nos de l'autonomeua.

A veure si m'anime i li dic a la Mireia Mollà, diputada elxana que parla en català a les Cortes Valencianes, que empre "l'espalmadora" de la seva àvia i així ho transcrius. En femení, això sí, en femení.
De totes maneres hauries de comprovar tant al valler oriental com a l'occidental no siga algun vell llaurador desdentat o algun jove lector de MIGJORN no s'haja posat a dir-ho.
Bon dia de Sen(t) Joan que és com dic jo de tota la vida: Sen(t) Joan i Sen(t) Joan d'Alacant.
Per Sen(t) Joan bacores, verdes o maüres péro segures.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Joan-Carles, ja posats, Mollà Herrera podria aprofitar a passar l'espalmadora per l'ús dels pronoms, que tot ho transcriuríem ben a gust.

Per cert, supose que algun vell lector de Migjorn també es deu haver pogut posat a dir-ho, ¿no?

Fer queixes a l'AVL o al síndic de greuges, això es veu que no és prou entretingut o engrescador. En canvi, l'esport delsinofós, de certificar «com de malament parlem i quantes paraules perdem cada dia», al solet, amb un glopet de mistela, això sí que fa passar els dies agradablement.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Ai els pronoms! Et deus referir als "en" perquè els "hi" fa temps que desaparegueren de la parla viva. La cosa és altament preocupant i ningú, a Déu gracies, defensa aquesta evolució. Què en fem?

Així i tot, crec que s'hauria de demanar als diputats que es posen a parlar tots en valencià perquè al final passa el que passa i el que el parlen també fan patir als qui han de transcriure. Imagine que a ningú se li ha acudit registrar alguns el castellà tal-com-es-parla.
Et jure que si no parles clar no sé a quin vell lector de MIGJORN et refereixes enfora de tu que ho esmentares a taula. A mi la veritat és que ja vaig explicar a MIGJORN que la conec -de fet és un d'aquells mots residuals que es troben a l'Extrem Nord i a l'Extrem Sud- d'haver-la sentit als meus vells però que ja no canvie de "raspall" "raspallar" i "un bon raspallat" que és el que els vaig avesar als meus fills i que m'ix amb naturalitat pasmosa.
Ja sé que no et refereixes a mi pel que fa a la resta del missatge que jo no pare en torreta -parlem de llengua- per molt que tinga al síndic i a l'AVL un poc abandonats. I és que hauriem de denunciar el síndic a l'Acadèmia i l'Acadèmia al síndic: si més no alguns o molts de l'Acadèmia que cobrar jornalàs i no parlar la llengua al carrer hauria d'estar penat. Estaria bé.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Joan-Carles, el vell lector que dia jo és el parent gran del jove lector que dies tu, res més.

Quant als pronoms, si no saps de què parle, deu ser que no has escoltat massa Mollà Herrera en acció. O que no t'hi fixes tant com hem de fer els transcriptors.

Tampoc deus llegir el diari de sessions, perquè n'hi ha també bona cosa de catellà com es parla. Crec que és una lectura poc tinguda en compte i que, si fóra obligatòria en alguna assignatura en l'ESO o en la universitat, el coneixement dels polítics i la consegüent indignació ciutadan podrien fer-mos aprofundir en els mecanismes democràtics.

En tot cas, és clar, hi hauria d'haver requisit lingüístic per a ser diputat.

I, per acabar, sí, entre el síndic i l'AVL, ho tenim pelut, certament.