He estatut buscant algun altre cantant en àrab que m'agradara tant com l'algeriana Souad Massi, però per ara el que he sentit no m'ha fet el pes. Després d'intentar-ho amb Fairuz, Elissa i George Wassouf, torne a Bach a través de Rostropovich, per a descansar el cervell mentres xarra Torró Gil.
Arran dels escarafalls que ha mogut la nova gestió de la transcripció cortesana, he sentit algun tremoló en l'ànima en intentar avaluar què aporten algunes persones als companys de faena. Els disgust pel que estic pensant i pel que estic valorant és profund, però l'experiència em mostra que hi ha qui aporta d'acord amb les seues capacitats i possibilitats personals i professionals. Tanmateix, també hi ha qui no aporta, sinó que simplement s'endú, absorbix —vampiritza, per fer-ho cinematogràfic.
Això deu passar en tots els àmbits de la vida, però és una cosa en què potser no pares massa atenció. El dia que ho fas, però, a pesar del disgust inicial, te s'obri un badall en el núvol fosc que fins ara temies vore llampegant. Cal aprendre a apreciar també la part negativa de les relacions humanes.
مرسيل خليفة؟ أنوار إبراهيم؟ ربيع أبو خليل؟ ٲُميمة؟ (هنا الغربة)؟ إلياس لمّام؟ أشرف كاتب؟ عزّ الدين المغربي؟ رشيد طه؟ زياد رحباني؟ بهجة رحال؟ (فرقة التراث)؟ شاب مامي؟ شاب خالد؟ الوناس معطوب؟ ظافر يوسف؟ منير بشير؟ كاظم الساحر؟
ResponEliminaUn dels meus professors arabistes sempre repetia que u sabia si li podia aprofitar la cultura àrab quan sabia si a u li agradava o no li agradava la música àrab. A ell, com a bon arabista, no li agradava la música àrab, és clar.
Moltes gràcies, Jesús. Ara no estic en l'Spotify. Només puga, com que no sóc gens arabista, voré si m'agrada la música àrab.
ResponElimina