divendres, 28 de maig de 2010

Píndoles per als alifacs

Els peus cansats

«Així, lluitar contra aquest alifac és la millor forma és la millor forma de consolidar una democràcia avançada», diu Mollà Herrera, parlant de l'«alifac» de la corrupció. El cas és que no hi ha cap píndola per a curar eixe alifac. Bé, ha servit per a que la diputada, que no té un domini fins allà dels pronoms precisament, mostre el seu interés pel domini i enriquiment del lèxic.

Ara només caldria que la seua companya Oltra Jarque sabera apreciar el valor del valencià en totes les ocasions, fins i tot quan és ella qui li ha de donar valor i no fer el que ha fet, buscar un titular televisiu parlant en castellà en el ple, fet que li ha posat al president Camps Ortiz la resposta fàcil i hipòcrita en la punteta de la llengua, justament.

Més tard, un vidrer em diu que necessita un tros de fusta més «gord». Això ho tenia jo localitzat a Vilallonga, però em diu que és de Sueca. Que no siga que ho ha traduït del castellà, que n'hi ha també molt d'això.

11 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Amic Miquel:
Gord no ho conec però perjure que conec, de sempre, el verb "engordir". Acabe de comprovar el DCVB i sembla que la cosa anava de Tortosa a Dénia i Eivissa. Però els d'aquest extrem encara ho emprem. En canvi, avui, una regidora guardamarenca catalanoparlant m'ha dir "Joan-Carles t'has aflaquit."

Tècnic lingüístic ha dit...

Ui, això és que devies estar prim i tant t'has aprimat que ja estàs flac i tot...

Per ací mos fem grossos, si és el cas. No sé si a Vilallonga és que «engordixen» els polls i per això els tenen «gords».

Jesús ha dit...

Bé que l’ha trobat el titular: en el telediario de les tres de TVE1 que el vaig vore. I Camps parlant en valencià, el mateix que dos minuts de notícia abans, parlava en castellà (Ángel Luna parla mai en valencià?). I en eixe moment vaig vore que el dinosauri seguia gaudint d’una salut excel·lent, per molt que ens despertem. Si és cosa de voler despertar-se, que vaig tement que no n’és gens.

Tècnic lingüístic ha dit...

¡Quin èxit, doncs, Jesús!

No, l'Ángel Luna no parla mai en valencià. Un antic company meu d'institut que ara és «assessor» dels socialistes té una excusa molt brillant: diu que Luna és de Carabanchel... ¡Caram!, Montilla i tu podeu entendre que ser d'alguns llocs es veu que limita algunes capacitats humanes. Ser simater (el meu antic company) es veu que no limita la capacitat d'autoengany.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Àngel Luna no tan sols és de Carabanchel sinó que ha segut alcalde d'Alacant. Això situa un poc millor el tema. No deu ser ben bé igual Barcelona que Alacant però tampoc parla valencià l'alcaldessa de València i té els dos cognoms catalans.

Efectivament, s'engordeixen o s'engreixen els animals i les persones ens fem grosses.
I estar flac significa estar prim però d'una primor malaltosa.
I tot això no ho vaig aprendre a cap diccionari però hauré de fer proves demà per veure si els meus fills ho tenen clar.
A Guardamar perden camps semàntics però no cal anar a Guardamar!

Tècnic lingüístic ha dit...

Sí, Joan-Carles, Rita Barberá Nolla no parla quasi mai en valencià, però resulta que ho fan només quan vol. Crec que el cas d'Àngel Luna és més curiós: no parla mai en valencià, ni tan sols volent, pel que sembla. Per contra, Montilla hi parla més fins i tot que la majoria dels diputats del PSPV (per posar unes sigles encara vigents).

Pel que fa als camps semàntics de Guardamar, deu ser que els requalifiquen. Els PAI tenen molts efectes en tots els camps a tot arreu.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

I això que Guardamar té el 77% del seu territori municipal protegit segons el Pla General d'Urbanisme! Així i tot algunes barbaritats es van fer -ben grosses i que deuen haver engordit les butxaques d'alguns.
A Alacant no es parla valencià en públic deu fer seixanta o setanta anys. De fet, no es fa ni per part d'alguns membres de l'AVL que hi viuen o la freqüenten. Conec alguns resistents -gairebé tots dels pobles dels voltants quan s'hi desplacen.

Potser hauríem de començar per agraar la casa perquè el lloc on es parla més català a Alacant és l'edifici de Filosofia i Lletres -planta i corredor de Filologia Catalana. Això sí: si no estandaditzes del tot et baixen la nota!

I sí he discutit amb alguns d'ells per aquest motiu i altres perquè ja se sap que "la confiança fa fàstic."

Un jovenel·lo em digué devers el 2000 quan acabí traducció-interpretació: "Joan-Carles a tu la prova oral la faré curta perquè si no dialectalitzes i t'hauria de baixar la nota!" Li vaig contestar: "Deu ser perquè parle valencià tot el dia i no com tu, xiquillo!"

Jesús ha dit...

Permeteu-me la maledicència: i després escampaven la brama que l'Abelard Saragossà baixava la nota per 'estandarditzar' a la Universitat Literària de Blavència. La cosa és buscar la manera de no avorrir-se, està vist.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Està vist, amic Jesús, que tota cabra tira al mont ideològic. Observarà, però, que pel que fa a Alacant no dic noms però recordaré un jove professor -s'ha engordit molt- de catalana buscant una alumna pel campus perquè presentés un treball perquè acabava el termini el dia següent. L'argument fou: "presenta el treball demà perquè sinó hauré de donar una de les dues matrícules d'honor a Joan-Carles." M'ho contà l'alumna personalment a notes posades.
Amic Jesús, un servidor tenia trenta-nou anys (els altres alumnes 22), treballava 45 hores per setmana a l'Aajuntament d'Elx i anava a la a la Universitat -25 km. de distància per autovia- per la vesprada amb dona i dos fills petits a casa. Després, és clar, a presumir durant anys que he segut alumne seu! I la nota quedà en un 9,3 segons apareix al meu expedient acadèmic.Fins i tot em va dir que si em quedava a la Universitat s'oferia per guiar-me en el meu doctorat! Jo el doctorat el portava fet del carrer...
Observarà que tinc un enfit de lectura dotora de Pepys (Piips) i no té perdó de Déu que aprofite els comentaris d'en Miquel Boronat per tenir correspondència.

Tècnic lingüístic ha dit...

Sí, Jesús, d'eixa bresca, n'hi ha qui en menja cada dia.

La teua experiència, Joan-Carles, no sé si a Pepys, però a Suetoni segur que li haguera agradat tindre-la.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Deus referir-te a Gai Suetoni Tranquil. Faig tot el que puc per arribar-li al turnell però no hi ha manera!