dijous, 27 de maig de 2010

Llengua cavallera

Llengua de rètol

M'adone que per molt clar que ho tinga, quan comence a explicar-ho, m'embolique i m'altere... Llevat de si ho he escrit abans. Es veu que m'ha faltat bona cosa eixes classes d'oratòria que es donen tant (segons les peŀlícules) en l'ensenyament britànic o als eua. En França, quan jo era menut, la cosa era més aviat de fer bé els dictats. I en vindre ací, doncs, quasi que ni això.

Bé, que vinc a dir tot açò, perquè com que estic escrivint un memorial de greuges sobre la situació laboral en la faena, que no tinc molt més temps per a entretindre'm donant-ne compte en este espai. Només deixe per al record una aparició de l'«aigua cavallera» en el ple d'ahir a càrrec de Torró Gil, diputat alcoià. És un martiri oratori també, no sé si tant com Pañella Alcàcer o Soria Mora, però té colps amagats, certament.

I fins ací, que també em costa Déu i ajuda, com diuen els Manel (estan sonant ara mateix).
Publica un comentari a l'entrada