diumenge, 2 de maig de 2010

Cita dominical / 80: Diego A. Manrique

Mirant sense acabar creure-s'ho.


El cas Watergate suposà el desprestigi d'aquelles accions clandestines: es disculpaven els excessos contra comunistes i negres rebels, però hi va haver indignació quan «els homes del president» van ser atrapats espiant el Partit Demòcrata. El minuciós Comité Church va destapar les misèries del Counter Intelligence Program que l'fbi va pilotar entre 1956 i 1971, sense oblidar les gestes de la cia fora del país.

La revelació d'unes indignitats que entelaven l'autoestima de la democràcia dels eua va servir per a reforçar la Llei de llibertat d'informació, que permet accedir a expedients confidencials.
Diego A. Manrique, «Sexo, drogas y micrófonos ocultos», El País, 25.04.2010.



Al País Valencià, delictes diversos i altres indignitats comesos per funcionaris i alts càrrecs públics —els vestits i altres regals del president Camps Ortiz i família, el rellonge de la consellera Martínez Navarro, els sacs de l'alcaldessa Barberá Nolla, el cotxe del diputat Costa Climent, les adjudicacions a dit de Pedro García Gimeno en tvv, les empreses beneficiades de la família del conseller Cotino Ferrer...— estan a punt de donar pas a una època de transparència. L'endemà de la vespra, és clar.
Publica un comentari a l'entrada