dijous, 15 d’abril de 2010

Memòria o cames

Memòria alcohòlica

Vaig entrar a treballar en les Corts al final del 2000, després d'aprovar unes oposicions a què em vaig presentar per practicar amb vista a les oposicions a no recorde quins ajuntaments. El primer dia, una mosca: vaig comparéixer per l'edifici parlamentari cap a migdia, amb tota la calma del món, seguint fidelment la redacció de la convocatòria d'oposicions, que no indicaven a quina hora havia d'entrar. Doncs, ahí es va acabar la iŀlusió que em podia fer la millora laboral que suposava això, perquè el xàfec em va agafar sense impermeable, ja que la previsió que jo tenia era de calma. Es veu que la persona que portava eixes qüestions de personal pretenia tatuar-me les seues atribucions des del primer dia. Com que sóc pacífic, però també un poc punyeteret davant la prepotència i la mala idea, vam discutir.

Total, que si arriba a posar-se un poc més cabuda i insultant, me'n torne a casa, que encara tenia dies per a incorporar-me per davant. No ho vaig fer, perquè va baixar de son ase i perquè al cap dels transcriptors d'aquell moment li va semblar que era millora que em quedara a practicar.

Repasse ara eixa batalleta, perquè tinc un dietari que a voltes m'ho recorda, sense voler. Hui, davant el mal ambient que alguns han volgut crear arran de la incorporació de la nova gestió de la transcripció —hi ha qui preferix la confusió i l'opacitat, que algun benefici es veu que els dóna— i davant el fet que la mala memòria moltes voltes s'ajunta amb l'estupidesa o amb la mala intenció, he pegat una mirada al passat: al tercer dia ja m'havia ajustat al ritme de faena de la resta de transcriptors (almenys dels que el seguien), fet que tinc documentat (una mania com una altra) i que és contrari a les percepcions conjunturalment interessades d'una companya. Ai, però això no ho resoldré.

En la faena, el ritme és elevat, intens, però, al cap i a la fi, haver estat teclejant un bon grapat d'hores diàries en la Conselleria d'Educació, en el dogv i en la Conselleria de Media Ambient, doncs dóna un poc de marge per a encarar la faena de transcripció.

I sort del dietari, perquè la meua memòria no és tan selectiva, però és fluixeta.
Publica un comentari a l'entrada