dissabte, 17 d’abril de 2010

Jaume i Jaime i...

Francesc i Francisco

Lligc en el diari l'embolic —un altre— que té Jaume Matas Palau amb el seu nom de fonts. En la documentació del jutjat aportada per la seua defensa i per la fiscalia consta com a «Jaime», però ell demana que no li canvien el nom, que li diuen Jaume. Al final s'aclarix que és un error mecanogràfic ¡del seu mateix advocat! Això em pica la curiositat, perquè em recorda quan Camps Ortiz donà ordres per a que en Canal 9 no li digueren «Francesc». Hi havia qui el batejava, supose que amb la intenció d'accentuar que era «més» valencià encara —com si fóra possible ser això més o menys: sí, ja ho sé, és una superstició molt estesa.

Doncs, trobe que durant 1997, quan era conseller de cultura, educació i ciència, va aparéixer diverses vegades com a Francesc en la versió en valencià del dogv, fins i tot en el decret pel qual Zaplana Hernández-Soro el nomenava conseller. En la versió castellana, en canvi, apareixia correctament com a «Francisco». Més avant, encara hi tornen els follets d'impremta, en el 2005, amb eixos aires de valencianització. I fins que va donar l'ordre explícita, supose. La cosa devia anar marejant un poc massa (sobretot) els seus acòlits.

Francesc o Francisco, Jaime o Jaume, Curita, Bigotes o Perla, certament, el nom no fa la cosa, menys ara que el Bigotes se l'ha afaitat, la Perla es oficialment Milagrosa, tal com ha passat amb el regal que li va fer el Bigotes, delicte que ha prescrit miraculosament. Quant al Curita, ara que sabem on van anar a parar les morterades de la visita papal, doncs, em sembla que això era pecat —sobretot si es fea públic.

Vaja, ara no recorde quin era el nom «artístic» de Jaume Matas Palou.
Publica un comentari a l'entrada