dissabte, 10 d’abril de 2010

Etimologia de la corrupció

Fa por vore-ho

El tribunal superior de justícia valencià ha permés l'existència de la llibertat d'expressió, cosa que és una bona notícia, atesos alguns precedents. Es veu que preferixen que mos desfoguem amb això. Podem lluir per tant una samarreta que diga «X a la presó», tal com feia Albiol Guzmán referint-se a un tal Fabra conegut d'ella. Hi podem posar qualsevol polític que sapiam que no distingix entre l'erari i el seu patrimoni o benefici privats. Per exemple, l'alcaldessa que accepta pernils d'empreses del seu poble, la que accepta sacs de Vuitton d'adjudicataris del partit, la presidenta de les Corts (àlies la Perla) que lluïx rellonges Hublot regalats pels amics contractistes de la conselleria de turisme, la regidora que fa servir el cotxe oficial per a participar en els actes del seu partit... Un no parar, es veu.

Dit això, el mateix diari (El País, 09.04.2010) informa de la possible etimologia ibèrica del nom del riu Túria, Txuria. Una dada que sempre resulta interessant per a un tècnic lingüístic. En concret, això de l'etimologia és sempre una petita peça de la història que podem analitzar de moltes maneres. A mi em creen un cert malestar els caçadors de genuïnitats que hi veuen, en l'etimologia no tant el suposat 'sentit veritable d'un mot' (que és el que vol dir, etimològicament), sinó la confirmació de les pureses «racials» d'algunes paraules, i més com més s'assemblen a l'«origen» etimològic. Lamentablement, eixe origen no són mai els etruscs o el neandertals, que també s'ho devien meréixer, posats a escarbar.

Ara faig una prova i busque l'etimologia de corrupció. Realment, era previsible. Sí que observe, però, que l'exemple que dóna el diccionari (gdlc) és «corrupció de menors», i amb això enllaçaria amb les notícies sobre la relació de la pederàstia i alguns membres destacats de l'església catòlica. I, aixina, tornaríem als catòlics practicants membres del govern valencià que van enriquir el Bigotes amb els diners que en secret van desviar des dels comptes públics cap a les seues caixes privades arran de la visita del papa de Roma. Etimologia.

2 comentaris:

Jesús ha dit...

Els etruscos segurament, que devien ser grans gastrònoms i erotòmans, segons totes les evidències.

Dels genuïnistes (i la dièresi a on hi deu tombar?), allò que m'ha cridat sempre l'atenció és la capacitat que tenen de no vore la sincronia, que és l'única cosa que "hi és", i d'entestar-se en compte d'això d'engrescar-se per la diacronia, que és l'única cosa de la qual ja podem estar ben segurs que ja no "hi és".

Tècnic lingüístic ha dit...

Moltes gràcies, Jesús, per la referència etrusca. Amb tot, en sé poc d'eixes evidències. Els etruscs els tinc més associats a la història del llatí de Palmer.

Quant als genuïnistes (amb la dièresi ben coŀlocada), solen fer noveŀles ben entretingudes, però massa vegades vas més enllà i volen refer esta falsificació d'allò que havia de ser en què vivim.