dimecres, 7 d’abril de 2010

Culpes i responsables

Gelat

Les reunions professionals poden ser molt problemàtiques. Les de funcionaris també. En la sèrie que mos ha tocat, sembla que no s'acaben de resoldre els dubtes sobre la nova gestió de les cintes per a la transcripció que mos oferix el sistema Séneca. Realment, jo no veig que hi haja dubtes, sinó que hi ha qui té interés a fingir-los i a fer comentaris de l'estil «no ho acabe de vore clar». Solucions, és clar, no n'aportaran cap. Només l'embolic i la boira.

A més, per motius sobrevinguts, hi ha la possibilitat de la irritació d'algú ferit en els seus dimonis personals. La paraula seria que eixa persona està «embotonada», segons diu algú, és a dir, que té un bon botó, tal com recull el dcvb que és pot denominar la irritació.

Viure amb unes certes rutines durant massa nombre d'anys deu tindre uns efectes realment condicionants sobre el caràcter i la visió de la professionalitat. I això fins i tot per molt que n'hagen renegat bona cosa durant molt de temps. En este cas sembla que la qüestió es moga entre la transferència de la responsabilitat i el judici permanent d'intencions.

Per a acabar-ho d'adobar, assemblea sindical amb menys d'una vintena de persones. ¡I això que hem d'acceptar una llei que mos afectarà durant anys! Al cap i a la fi, com que els grans sindicats ja han firmat sense consultar a ningú, el borreguisme inevitable i irresponsable fa la resta. Per ara. Quan comencen a aplicar-se les coses, sentirem els renecs. ¿La culpa? —perquè hi haurà culpa— dels altres sempre, això sí.