dissabte, 27 de març de 2010

Vapors



Dinem al carrer de Ciril Amorós de València. Això diuen les plaques. ¿Què en sabem? Que és un carrer de rics i poca cosa més. Bevem per a dinar un Pazo de Señorans i un Nora, dos albarinhos. Millor, el primer, tal com mos diu el cambrer. La cirereta del pastís, però, ha estat amb les postres, la copeta de Château de Suduiraut, un sauternes fantàstic que m'ha impressionat més que el Julián Chivite o el Pedro Ximénez, que no estaven gens malament.

Pel que fa a la resta, la que puc llegir en el diari, em provoca desfici, un gran desfici. En l'ascensor de les Corts topen Marco Gual i Segarra Sales, dos socialistes que valencianegen, per dir-ho aixina. ¿Quina llengua parlen entre elles? Com dia el director d'rtvv, «el dubte ofén». Alguns valencians encara esperem una mica més d'honestedat política amb la pràctica diària. Però no és eixe vapor el que mou la màquina.