divendres, 26 de març de 2010

Baranes

Rere la barana

Veiem El mal ajeno en versió original... (¡Era un acudit, és clar!, això de la versió.) Mos deixa decebuts, perquè el desenllaç no és el que més quadra amb la dosi mínima de realisme transcendent que busquem en l'art (o en l'entreteniment). És a dir, que al final mos ha xafat la suspensió de la credibilitat (o com es diga eixe fenomen pel qual acceptem la ficció de l'«això era»).

Pel que fa a les cintes, estan a punt de passar a la història de la transcripció parlamentària, finalment. El sistema Sèneca té les seues petites deficiències de detall, però resol els inconvenients principals. Ha costat anys i panys, però hem aconseguit gestionar-ho. Ah, ja ho he dit, els diputats no hi haurà manera de millorar-los mentres no es millore el sistema d'elecció.

Rambla Momplet diu «vixga» (en diu de més grosses, naturalment), Oltra Jarque oblida els pronoms i Pla i Durà diu «fet uns zorros». Farem una suspensió de la credulitat també, per favor, encara que siga per protegir-mos amb la barana.