dissabte, 13 de març de 2010

Alguns èxits

Petits èxits

Una part de la meua família acudix a vore les fotos censurades pel pp de l'exposició de la Unió de Periodistes Valencians. Quin gran favor fan els censors a la llibertat d'expressió en els estats democràtics, diríem, perquè l'afluència de públic i la repercussió serà molt superior, segurament. Hi hauré d'anar fins i tot jo, que m'acoste ben poc per eixos saraus.

Els fallers han penjat ja els altaveus en algunes façanes —per cert, no demanen permís a la finca: ¿per què deu ser?—, i això confirma que l'amenaça és seriosa. Vorem fins a on arriben. Enguany n'hi han menys diners encara (la falle és menudeta) i amb una miqueta de sort el turment es manté lleu. I com que el «monument» sol tindre trellat, el balanç és positiu.

Amb pocs dies de diferència arriben la versió castellana del rebut de la contribució (ibi), pel correu general, i la versió en valencià, per correu certificat. Això que és una discriminació lingüística evident —negativa per als catalanoexigents del País Valencià—, enguany no és tan greu, perquè per sort estàvem en casa quan ha passat la cartera i mos hem estalviat el viatge fins a la seu de Correus... ¡Hala i hala!, Rita.

Per cert, diu el diari que les estadístiques indiquen que Canal 9 augmenta les hores en castellà. ¡No m'estranyaria que foren hores de noranta minuts! Si en saben. Bé, no és cosa d'ara, perquè han fet falta molts anys d'errors i horrors fets foc per a aconseguir estos «èxits».

2 comentaris:

Francesc ha dit...

Bé,a això de Canal 9 no li veig solució. Ja quan la van crear els mateixos socialistes es van passar pel folre la seua llei de creació i els objectius que marcava. Els del PP només han fet que continuar degradant-la. Nosaltres no la veiem des que van tancar els repetidors de TV3 a Alacant i, la veritat, hem guanyat en tranquil·litat d'esperit. Això no vol dir que no ens faça molta pena que es malbaraten milers de milions de diners públics en un aparell de propaganda polític de veracitat més que dubtosa. Diuen que no hi ha mal ni bé que dure cent anys, no? Doncs això.

Tècnic lingüístic ha dit...

Al contrari, de veracitat absoluta, ¡absolutista!