divendres, 12 de febrer de 2010

Rescats i oblits

Festa

Fem una festa de tràmit, tot i que no celebrem res. Dinem al JM, al carrer de Pere Aleixandre de València. Senzill, massa fum (¡malament!), però t'atenen en valencià, el polp està tendre, el peixet molt bo i tenen un vi tèrbol d'Ourense que va bé tastar de tant en tant, tot i que puga semblar fluixet.

Més tard, després de passejar, òbric la revista Presència d'esta setmana i comprove que no, que no són complidors: anuncien en les novetats un llibre d'una tal Suzanne Collins, però no diuen qui n'ha fet la traducció. No sé si és que el deuen haver traduït amb el traductor del Google que diuen que va tan bé. Els ho hauré de tornar a demanar.

La Font d'en Carròs (ja sé que l'article personal va en majúscula oficialment, però, vaja, crec que no està justificat més que perquè es féu aixina en aquell moment) va ser el primer municipi del País Valencià que canvià la seua denominació oficial al valencià. Ho impulsà avant Ferrer Pastor i ho acordà un consell de ministres el 23 de novembre del 1977 —em diuen alguns fonts, tot i que una publicació del ministeri diu que va ser el 23 de desembre d'eixe any—. La qüestió, però, és que no he pogut trobar eixe boe en Internet i sembla que no el tenen ni a la Font d'en Carròs. Hauré d'anar a algun arxiu, a vore si existix encara en paper.

N'hi han tantes coses que cal anar rescatant cada dia... I ací no val allò de «memòria o cames» que he sentit dir a la Vall.
Publica un comentari a l'entrada