dissabte, 27 de febrer de 2010

Perquès



Me s'ha bloquejat tres o quatre voltes l'ordinador. L'Ubuntu (Linux) li trau tant de suc que me s'oblida que «normalment», és a dir, amb el Windows, açò seria una carraca que no va cara a l'aire. En canvi, amb l'Ubuntu funciona de fet tan bé com mai no va arribar a funcionar ni tan sols amb el Windows Millenium —que era el seu coetani—. No em queixe, però, perquè Francisco Camps Ortiz (i el seu petit país) està pitjor, pobret. Sort que qui té un amic (o una fundació opaca), té un tresor, i el Bigotes és això i més (per no parlar de Vicente Sanz, Pedro García, Carlos Fabra, Rita Barberá, Nacho Uriarte...: «¿amics?, ¡els dits!», dien). El País Valencià, ai, ni té eixa sort ni li cal: només caldria un poc d'autoestima ciutadana.

Me'n torne a la lletra. Explore una mica en la gcc, Solà (1972, 1994), Joan Rafael Ramos i algú més, per a descobrir per què la normativa ha oblidat descriure els per que i per a que que es disfressen de perquè quan escrivim, tot i que sense suport descriptiu. Només n'hi ha que prescripcions sobre la caiguda o la substitució de les preposicions.

En este sentit, no resulta estrany topar amb «descripcions» lingüístiques que s'ajuden de la normativa per a reduir la realitat amb eixe fòrceps i que els ixca ben polida la teoria gramatical. Sense eixir-mos-en de la gcc, resulta sorprenent que no incloguen cap apartat sobre els casos que he esmentat.*

Finalment, agafe el gdlc i veig que dóna l'etimologia següent del perquè:


[s. xii; de per2 i què]


En la gcc (8.2.1.1), Lorente Casafont explica en nota que perquè és formada per la preposició per i la conjunció que (també ho diu Sancho Cremades). ¿En quin que quedem? Els ho comentaré. No crec que em puguen respondre tan ràpidament com els de la rae, als qui he fet una consulta esta setmana sobre una petita qüestió lèxica. La seua resposta m'ha arribat al cap d'uns sis minuts mal comptats. Açò és més per a estudiar-ho amb calma, recreant-se amb el vi Elías Mora i les postres.


Nota: més tard veig que en la gcc Pelegrí Sancho Cremades també ho comenta —no apareix la referència en l'índex de l'obra— de passada: «El resultat de per + que i per a + que és en el català normatiu la conjunció perquè, amb valor causal (No vaig al cinema perquè no m'agrada el gènere de terror) i final (Ha fet molts esforços perquè li reconeguin la ciutadania)». Diria que hi falta el cas del complement de règim (S'ha decidit perquè li punxen la bambolla). Trobe que els casos esmentats final i de complement de règim podrien ser per a què i per que, respectivament: Ha fet molts esforços per a que li reconeguin la ciutadania i S'ha decidit per que li punxen la bambolla. O, almenys, les obres normatives haurien d'explicar millor eixes possibilitats bandejades i podríem fer anar millor la navalla d'Occam.
Publica un comentari a l'entrada