dijous, 11 de febrer de 2010

Flexiseguretat parlamentària

El carrer de Baix

Parlen de nou els diputats dels seus sous. (¡Uf!, com pot arribar a sonar això.) Podem pensar que com que no els retallaran els guanys als banquers, però sí que ho faran amb els controladors aeris, han considerat que era el moment de vore què podien fer amb eixos diners que tan esforçadament guanyen ses senyories parlamentàries. Segons el diari El País (10.02.2010):


«Des de l'any 1977 hi ha hagut 3.609 parlamentaris (diputats i senadors) dels quals només 70 tenen reconegut un complement de pensió, amb una aportació mitjana de les Corts de 1.066 euros mensuals». Els diputats quan es jubilen, només cobren este complement si no arriben a la pensió màxima, cosa que la majoria d'ells té pels seus propis mèrits com a treballadors.


És a dir, «mitjana» de 1.066 euros, que és un sou màxim per a molta gent; «pensió màxima», que es veu que han de cobrar caiga qui caiga; i «propis mèrits com a treballadors», com si la resta dels ciutadans que veuen barrat el seu pas a l'activitat política no facen mèrits com a treballadors i, a més, no aconseguixquen eixa magnànima «pensió màxima». Per cert, el president del Congrés dels Diputats cobra —amb ¡«despeses de representació»!— 13.856 euros mensuals. I el salari brut d'un diputat oscil·la entre 3.996 4.996 euros. Morralla, ¿no?

I és cosa digna de vore amb quina habilitat manegen les xifres allà on els cou: els diputats tenen 1,26 assessors per parlamentari, molt per baix d'altres parlaments europeus dels 5,96 de la Unió Europea. Bé, eixos mateixos comptes podrien explicar per què no és igual parlar de flexiseguretat si eres obrer o diputat a Dinamarca, a Holanda, al Regne Unit, a Grècia i ací.