dissabte, 2 de gener de 2010

L'anonimat traduït

Traductor diví

A vore si hui finalment em decidixc a dir-los-ho als de Presència: que facen el favor de ser tan sistemàtics a l'hora d'indicar els traductors com ho són amb els autors dels llibres que recomanen o publiciten en les seues pàgines. Els traductors són un col·lectiu professional com qualsevol altre i estic segur que, en general, els resulta més beneficiós que altra cosa que es conega i es valore la seua faena. Ja sé que hi ha excepcions i que en el col·lectiu hi ha qui es pensa que ha de viure gràcies a l'anonimat de la seua faena, fins i tot que això li lleva la càrrega de la responsabilitat, però això són males pràctiques indefendibles —trobe—. Llàstima que també siguen coartades.

Ben mirat, a tots els agradaria llegir el comentari següent sobre la seua faena:


La traducció és exquisida, fet que contribuïx a fer que la lectura resulte tan entretinguda i que mos sentim molt propers a les figures tan franques i humanes d'estos autors imprescindibles.
Luis Fernando Moreno Claros, ressenya de Recuerdos de Tolstói, Chéjov, Andréiev de Maxim Gorki, Babelia, El País, 25 i 26.12.2009. Els traductors són: Y. Dovrovolskaia i J. M. Muñoz.



Per tant, agarraré unes quantes de les adreces electròniques que hi ha en la revista (començant per la del Joan Ventura, el director) i els faré el suggeriment, que estic segur que no els costarà gens afegir eixa línia en els crèdits dels llibres que ressenyen. Són mèrits i demèrits gens prescindibles.