divendres, 22 de gener de 2010

Auto(-)retrats

Els cotxes ens retraten

Els dies de festa que et sorprenen pel camí de la rutina et donen ocasió d'imaginar milers de projectes concentrats en uns segons. El punt següent del pensament topa amb la realitat i qualsevol esdeveniment rutinari que pretenies esquivar, et torna a posar dret pel mateix caminet. És a dir, em passava pel cap programar alguna millora en algun web, fer algunes recerques lèxiques o normatives, confrontar els discursos de Sánchez-Camacho Pérez (pp català), que diu que no hi cabem tots, amb el d'Hernández Mateo (pp valencià) , que sospira pels milions d'europeus que diu que han d'anar a viure a Torrevella...

Però, és clar, et telefonen, t'escriuen per correu electrònic o et programen una activitat que només es pot fer un dia com hui, i ja no hi ha res a fer, el cap te s'ompli de pardalets i quasi no tens ganes de debatre ni la «ferum» de provincianisme, d'unitarisme o de nacionalisme ni la mania d'etiquetar les posicions dels altres per a reduir-los a una caricatura sobrera.

D'acord, tots som d'una manera o altra una caricatura per a algú. Per això, per a no ser-ho tant i per a donar alguna explicació a la comicitat humana que compartim els catalanoparlents, estava buscant una coseta sobre senyals de trànsit i he topat amb una descripció de la Wikipédia francesa que, mirant-ho des de fora (no tant llunt, al costat, vaja) ens retrata:


A Catalunya, la toponímia s'ha convertit totalment al català, amb algunes excepcions a les principals ciutats des del 1992 en què només preval oficialment la toponímia català (Girona, Lleida, etc.). Així que la ubicació del senyal i la direcció no és realment bilingüe, sinó que apareix només en català.

A València, la toponímia bilingüe espanyol/català va ser introduïda oficialment, però els senyals de direcció oferixen majoritàriament texts i topònims espanyols. En el cas dels senyals bilingües, les dos versions fan servir les mateixes lletres, amb l'espanyol a dalt i el català a baix.

A la comarca de la Vall d'Aran (occità) els topònims estan en occità.


En Galícia, quines coses:


Des del 1998, a Galícia, la toponímia oficial s'ha traduït íntegrament al gallec (A Coruña, Ourense, etc.). Les indicacions de direcció no són, doncs, bilingües, sinó monolingües.


Són senyals, indicadors, que també mos retraten.