dilluns, 7 de desembre de 2009

Negocis amb dièresi



La rae trau la seua nova gramàtica castellana, una faceta del negoci lingüístic que es fa i es desfà, segons comenta Sílvia Senz en Addenda et Corrigenda. Es veu que ells poden fer negoci amb estes coses, mentres que la resta han d'anar amb la subvenció i el voluntarisme per davant... Bé, també se'n fa, de negoci, però d'una altra manera. La que passa és que tenim el mercat segrestat per uns altres.

Una cosa com el que s'esdevé amb la música, que segons diu Enric Orts en Presència viu «una segona edat d'or» al País Valencià. ¿Or? Ah, es tracta de l'art, no de la indústria. Això ho fan en altres llocs. ¿Or, doncs, o morralla?

I la dièresi que desperta de nou. Qualsevol dia faran cas de la proposta d'Abelard Saragossà en la seua gramàtica per a simplificar la qüestió (solucions que també suggeria Joan Solà fa més anys). Mentrestant, el gdlc va per un cantó i l'iec per un altre, trencant els dos les petites convencions de Fabra en lloc de resoldre-les, tant si es tracta de l'ingúix com del disputat agúo (gdlc) / aguo (iec) i altres limitacions d'unes normes amb poca previsió (re)creativa.

No hem fet pont. Deu ser això.