dissabte, 12 de desembre del 2009

Lectures esvaïdes

El valencià s'esvaïx

Estic més o menys pendent de les novetats en lectors electrònics, comparant preus i característiques, però encara no he acabat d'aclarir quin model m'anirà millor. A més, tinc tants llibres per llegir en les lleixes, que no sé si podria passar-me la resta de la meua vida lectora sense comprar-ne cap més ni comprar un lector electrònic. Tanmateix, sospite que la cosa no anirà aixina.

De fet, ara havia fet reviscolar l'interés per l'Ipod Touch un article del New York Times que diu que és un aparell que es fa servir molt per a llegir llibres. (¡Gol del Barça!, Ibrahimovic de penal, contra l'Espanyol.) Però el problema que tinc amb eixe i alguns altres aparells, és que a mi m'agrada ratllar el llibres. No sé si és un vici del qual hauria de prescindir, però no em veig duent darrere una llibreteta per a anar fent-hi notes, tot i que la contraportada i les primeres pàgines dels llibres solen tindre eixe ús.

Mentrestant, pel carrer hi ha ocasió de llegir altres novel·les, com ara els rètols de les botigues. Trobe que un senyal de normalitat seria que no mos hi fixàrem massa. Per tant, com que vaig descobrint-ne en català, no deu ser gens normal. I, per això mateix, perquè n'hi trobes a València, tampoc és del tot cert el catastrofisme sobre l'ús de la llengua, llevat que siga una manera de difondre el desistiment... A més, en este cas i en tots, la catàstrofe depén del punt de vista.

I ho deixaríem ací, que hui no he fet res de massa trellat: llegir el diari, embolicar uns regals per a una amiga, pegar una volta pel mercat central i pels carrers de València... I llavors és quan topes amb una imatge de la catàstrofe que mos esvaïx.

3 comentaris:

  1. Si acabes per comprar-te l'aparatet de marres ja diràs quin i el resultat! Jo en volia un abans de vindre-me'n cap a Finlàndia però no me va donar temps a decidir-me. De totes formes, també sóc de ratllar llibres, i de tocar-los i passar pàgines i olorar-los i poder-los prestar, totes eixes coses que el llibre electrònic no permet. Tenia un poc de sentiment de culpa abans només de pensar que me n'anava a comprar un, perquè ho veia com una traïció al llibre de sempre o a la literatura en general, però he deixat de pensar d'eixa manera per sentit pràctic. Un llibre electrònic mai em substituirà al paper; el vull només per la comoditat a l'hora de viatjar, que si no sempre que estic fora Correus i les companyies aèries s'omplin la butxaca no saps com a costa meua.

    ResponElimina
  2. I què faríem i què esdevindríem els codicòlegs i paleògrafs si no ratllàreu llibres?! Ratlleu, ratlleu, per caritat del cel!

    Quant a l'esvaïment, xe, no fem el petarrell: una repassadeta de pintura i au...

    ResponElimina
  3. La meua economia, comtessa, va com va i no crec que em decidixca encara a carregar amb un d'eixos aparells, llevat que n'ixca un que puga confiar que em serà mínimament útil. Jo també em desplace de tant en tant i moltes voltes somie amb eixa «immensa» càrrega electrònica. D'altra banda, no tinc costum de deixar llibres (molt rarament s'esdevé això) i tampoc no sóc de demanar que me'ls deixen: com que els ratlle...

    Sí, Jesús, ratlle precisament per això, perquè hi haja qui s'entretinga després, quan no quede pintura per a repassar el valencià i hagen de buscar en els llibres si això ho feia servir algú o era només cosa dels retolets que es descolorien sense que ningú trobara a faltar res.

    ResponElimina