dissabte, 12 de desembre de 2009

Lectures esvaïdes

El valencià s'esvaïx

Estic més o menys pendent de les novetats en lectors electrònics, comparant preus i característiques, però encara no he acabat d'aclarir quin model m'anirà millor. A més, tinc tants llibres per llegir en les lleixes, que no sé si podria passar-me la resta de la meua vida lectora sense comprar-ne cap més ni comprar un lector electrònic. Tanmateix, sospite que la cosa no anirà aixina.

De fet, ara havia fet reviscolar l'interés per l'Ipod Touch un article del New York Times que diu que és un aparell que es fa servir molt per a llegir llibres. (¡Gol del Barça!, Ibrahimovic de penal, contra l'Espanyol.) Però el problema que tinc amb eixe i alguns altres aparells, és que a mi m'agrada ratllar el llibres. No sé si és un vici del qual hauria de prescindir, però no em veig duent darrere una llibreteta per a anar fent-hi notes, tot i que la contraportada i les primeres pàgines dels llibres solen tindre eixe ús.

Mentrestant, pel carrer hi ha ocasió de llegir altres novel·les, com ara els rètols de les botigues. Trobe que un senyal de normalitat seria que no mos hi fixàrem massa. Per tant, com que vaig descobrint-ne en català, no deu ser gens normal. I, per això mateix, perquè n'hi trobes a València, tampoc és del tot cert el catastrofisme sobre l'ús de la llengua, llevat que siga una manera de difondre el desistiment... A més, en este cas i en tots, la catàstrofe depén del punt de vista.

I ho deixaríem ací, que hui no he fet res de massa trellat: llegir el diari, embolicar uns regals per a una amiga, pegar una volta pel mercat central i pels carrers de València... I llavors és quan topes amb una imatge de la catàstrofe que mos esvaïx.
Publica un comentari a l'entrada