dijous, 24 de desembre de 2009

Dos dècades fa

Espais buits

Fa vint anys no sé massa bé on estava jo, però, com que puc dir que fa vint anys ja «estava», devia ser per ací València. Segurament devia estar pendent del que passava a Romania amb Ceaucescu. En el camp de la política i la democràcia, aquella època es movia entre el taller dels dogmes i la temptació d'evitar la solsida de tot tipus d'ideals. El cert és que la cosa tenia tanta intensitat, que fins i tot jo m'hi vaig interessar. No recorde, però, quin va ser el resultat formatiu d'aquell primer estiu al locutori telefònic de la Vall. A banda dels ingressos que m'havien de servir per a passar l'hivern, només puc consignar el barreig de lectures d'aquella temporada:


  • Aproximació a la poesia de Vicent Andrés Estellés de J. Pérez i V. Salvador
  • Qui no té por de l'ordinador? de Santiago Guillén
  • La nausée de Jean-Paul Sartre
  • Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo
  • Laia de Salvador Espriu
  • L'americà que estimava Moby Dick de Xavier Moret
  • L'últim roder de Josep Franco
  • Júlia d'Isabel-Clara Simó


  • Al cap de vint anys, supose que em degueren fer profit. Recorde sobretot Júlia. El món ha pegat unes quantes voltes, com una baldufa que he vist en la botiga d'Intermón i que no he comprat. He preferit alguns llibres i llibretes. ¿Vols dir que poc més ha passat al món? Doncs, poc més puc afegir. La bossa de taronges Papillón que mos ha tornat a repartir, no sé si l'ajuntament de Carcaixent o directament l'alcaldessa, Lola Botella, em deixa pensatiu. Espere que algú talle algun dia la nova tradició de l'alcaldessa «popular», principalment si podem esbrinar qui fa negoci amb eixe regal a càrrec de l'erari. (I m'estalvie l'adjectiu públic que ja va inclòs en el significat d'erari.)

    I com que m'he posat ètic en un dia que no sé si toca, ho deixe ací.
    Publica un comentari a l'entrada