dimarts, 10 de novembre de 2009

Topònims oficials

Cavallet sense mar

Escric d'urgència, perquè un cert tràfec em porta de cap amunt i avall. Per a qui no se n'haja assabentat, tenim tres pobles al País Valencià que, quasi d'una tacada, han decidit que el seu nom oficial respondrà a la normalitat de dir-se unívocament, tal com fan en tots els llocs que es volen «normals» a pesar que siguen monolingües legalment, fins i tot hostilment, quan alguns polítics troben l'ocasió d'arribar a ser prepotents nacionalment. En resum, que tenim Calp (abans Calp / Calpe; Real (abans Real de Montroi), i Ares (abans Ares del Maestre).

Supose que es pot dir que hem avançat una mica toponímicament, pel que fa a l'ús del valencià. Tanmateix, això ja sabem que va com va i que qualsevol dia mos rebategem. Ara que València sembla que tindrà accent obert, perquè la icona és la icona (¿no havíem resolt que era ben explicable que tinguera l'accent tancat?), hi haurà qui es penjarà unes quantes medalles... O no, perquè la remor persisteix, que cantava aquell.

Hui mateix senc que Cotino Ferrer, conseller de tantes coses que pretén malbaratar contra els valencians, li recriminava a la diputada Mollà Herrera vivira en el País Valencià, és a dir, en un lloc que ell diu diferent de la comunitat que ell muny en profit de les seues empreses. Encara estem aixina. I estarem aixina mentres això done algun rèdit polític, que en dóna. Ja li ho ha dit Mollà Herrera, ¿Farà Cotino res per l'aigua i el medi ambient? ¡I ara! Ben al contrari. Com més es malbarate tot això, ¡més ocasió d'escarotar-se reclamant!, fingir-se víctimes dels qui no mos volen arruixar els camps de golf i les urbanitzacions.

Un país amb topònims i corònims, este.