dimarts, 17 de novembre de 2009

Fer-se una llengua

La realitat té grills

Anava a parlar del dia que algú s'adonà que parlava una llengua, que és una cosa com ara descobrir que parles en prosa, com descobrí aquell. Diríem que el sanoi —a pesar que les dones són titllades de garlaires són els hòmens encara els qui ocupen totes les jerarquies— estava maldant pel seu lloc en la societat i va trobar que a la seua classe social li aniria bé restringir el poder d'accés a la forma d'expressió d'alguna o de diverses maneres. Llavors, com una de tantes restriccions, va adoptar la «normativa» lingüística.

Bé, no tenia eixe nom, però ja en vetlaven i l'anaven adobant alguns sacerdots o àugurs, i això era objecte de cura des del poder polític i social. I fins ara. El sanoi, a més, juntament amb el dret natural i el diví, les divisions socials, els cavallers i els plebeus i altres divisions semblants, va disfressar la normativa (identificada com a llengua) de fet natural indefugible i que calia cultivar talment com es feia, durant molts segles, amb les persones, mirant que no es barrejaren i es corromperen les races i els costums. I la llengua era ja gairebé un teixit humà prehistològic. I fins ara.

Tot i que ara, puga ser que algunes apreciacions vagen millorant, ja que millora la biologia i ja hem descobert que no existixen les races. Encara hi ha classes socials, però és tan sols una descripció i no una categoria legal, almenys en alguns països del món, com ara el País Valencià. Per contra, per a no caure en cap crisi econòmica, el president de la Generalitat Camps Ortiz es fa regalar tot el que necessita, des de roba fins a la foto conduint un Ferrari quan la desocupació assola els fonaments econòmics de la terra promesa valenciana. Vet ací algú que encara es proposa que les classes socials tinguen un fonament legal. Més avant ja ho justificarien biològicament, si cal. I ara no sé per què dia això.

Sí, puga ser perquè encara hi ha vigents algunes jerarquies mentals que ens fan vore la realitat com si no fóra una interpretació.

6 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

M'alegra veure emprat aquest bell elxanisme per primera vegada per un escriptor en català enfora d'Elx. A més a més, recorde que el sentit de sanoi és el mateix que el del bifoi català: en definitiva com ja vaig explicar a l'article al qual remet:

Sanoi: una persona de poc pes; és una persona de poc seny o trellat.

Fa referència a persones que tenen una intel·ligència border-line.

http://extremsud.blogspot.com/2009/10/els-mots-tabu-catalans-al-pais-valencia.html

Per la descripció que fas del sanoi del teu escrit veig que has copsat molt bé el seu significat.

Felicitats per l'article!

Tècnic lingüístic ha dit...

Bé, jo tirava més cap al tarambana eixerit que havies definit en altres ocasions en la llista Migjorn. Si realment és un ximple, tirant a curt d'enteniment, bé, el meu protagonista no haguera arribat tan llunt. Si només fóra cosa de poc trellat, ¡avant!

Moltes gràcies per la paraula, en tot cas.

Alexandre ha dit...

En Jesús ja m'havia dit que no m'havia de perdre aquests teus papers, però com servidor, a més a més d'una mica sanoi i tarambana, és dispers i inconstant de mena ho havia anat deixant passar. Espero que l'enllaç bitacolià que en faré avui mateix m'ho recordi periòdicament i així anar corregint aquest destret que és no haver parat abans atenció al teu magnífic racó.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Alexandre:

Gràcies al Jesús també, a qui dec moltes reflexions i no poques inquietuds, tenia jo enllaçat el teu magnífic bloc.

I, ja posat, perdona'm que aprofite l'ocasió per a dir-te que només em faltaria que matisàreu un mica més el fons blanc sobre el que apareix el text, i ja podríem llegir el bloc ben a gust en qualsevol pantalla sense estar sotmesos a la cremor orbicular i sense fer servir l'Accessibar per a posar-hi un gris més amable.

En tot cas, moltes gràcies pel comentari.

Jesús ha dit...

De la resta, la natural reserva de la distància m'impedix dir res, però la cosa dels colorets en el meu cas (i puix que "matisàreu" és plural), va més pel cantó una miqueta tirànic del tema 'Connections' de Vanilla Mist en què tinc fet els perurim de l'Alfonso que per gust intrínsec (tot i que un verdet claret a mi em va bé i que veig que no sóc l'únic que li vaja bé. La gossera ha fet que me n'estiguera de ficar-hi mà com calia. Reconec propòsit d'esmena sense gaire esperances de reeixida.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Jesús:

El cert és que el plural era degut al col·lectiu que escriu en el bloc d'Alexandre. En tot cas, sí, vaig estar mirant el teu fons de text i, la veritat, els meus ulls agrairien que la claror que desprén estiguera més atenuada. (La claror de la pantalla, no de les idees, és clar.)