dijous, 5 de novembre de 2009

Evocació informàtica

Restaurar la modernitat

La modernitat dels mitjans ens permet alguns ròssecs culturals segurament una mica diferents dels que féiem abans de l'era del processador de text. Acabe de teclejar «edu» i vet ací la curiositat laboral que porte allà on vaig amb les meues pantilles de Word:


El president de la Generalitat Valenciana,
Eduardo Zaplana Hernández-Soro


Es veu que feia temps que no teclejava eixe autotext, però no ha estat un mal moment, tenint en compte l'ambient de corrupció actual. Ai, aquells temps, quan sabíem per què feia política el president de la Generalitat —una cosa com ara—, però sense afegir-hi coartades religioses o beates.

Per cert, per si açò ho llig algun tècnic lingüístic que no ho fa, el Word, que segurament és el processador de text que deu fer servir, alça els autotexts (això que fa que «adm» esdevinga «administració» després de polsar la tecla f3) i les macros en les plantilles. Si no ho canviem, ho alçarà en una plantilla que es diu «Normal.dot». Convé fer-ne regularment una còpia de seguretat en una unitat de disc diferent de la que fem servir per a treballar. Jo la tinc programada durant l'hora d'esmorzar tres vegades cada setmana. Això es programa fàcilment amb una eina del sistema Windows que es diu precisament aixina, «Còpia de seguretat».

Explique això perquè no seria la primera vegada que tope amb un tècnic lingüístic que està treballant durant anys i panys amb el processador de text i no sap què són els autotexts, les macros ni les plantilles ni per a què aprofiten. Només sap que sempre tecleja les paraules senceres, i les poques que no tecleja i que no sap com ha introduït en l'autotext alguna vegada, les perd de tant en tant, perquè al Word li agafen eixes amnèsies inesperades. A voltes l'amnèsia ha afectat fins i tot la faena d'anys.

Pegue una mirada a les macros que tinc i en veig una que ja no faig servir, «MesosMajúscules.MAIN», que posava en minúscula els noms dels mesos (si no ho recorde malament, en castellà i en valencià), ja que la majúscula en eixe cas era un costum que supose que deu anar de reculada, si no és que l'han heretada les noves fornades de llicenciats en dret, que tampoc m'estranyaria gens, ja que he topat amb més d'un que perfectament podria haver estat elaborant alguna llei sàlica adaptada al llenguatge de la nostra democràcia partidària.

En fi, que havent descobert que ni funciona Little Einstein (El País de no recorde quan) ni existix això de l'efecte subliminar en els mitjans audiovisuals (Público, 20.09.2009), no tinc ja cap esperança ni tan sols que este bloc tinga cap efecte real sobre mi més enllà de l'efecte placebo informàtic que em proporciona.
Publica un comentari a l'entrada